Canigó

20140906_120346Tinc unes quantes entrades pendents i hauré de trobar temps per anar introduint-les. Aquesta no és de fa massa temps, de dissabte passat que ens vàrem decidir a pujar el Canigó.

Sortida des de l’Empordà i camp base a Prada de Conflent. Com que ens hi vàrem plantar tard gairebé tot estava tancat (fan horaris europeus…) però el poble és molt bonic i acollidor i pràcticament tot retolat i decorat en català. Però…noi…quina nit. Em fa l’efecte que amb prou feina vaig aconseguir dormir més d’una hora seguida a causa de la duresa del terreny. No hi havia manera de trobar la postura.

Tot i així, de bon matí recollim tenda i enfilem cap a Villerac, on comença la pista que ens portara fins a Cortalets. Tot i que el cotxe va suportar bé la pujada, ja tenen raó els que opinen que és pitjor aquest tros motoritzat que la resta d’ascensió fins al cim.

A peu del refugi deixem el vehicle, ens posem el calçat, motxilles i cap amunt. Dia esplèndid per l’ascensió que vàrem fer gairebé sempre alternant-nos amb dues parelles: una de francesos amb nanos i una altra, segurament un avi i un net, que van anar tota l’estona per davant nostre. Poc després de deixar el refugi ens apareix el llac. El camí, que no deixa d’enfilar-se des de l’inici,  a poc a poc es va fent tortuós fins que gairebé, al cap de dues hores d’haver-nos-hi posat, albirem la taula amb rosa dels vents i una mica més enllà la creu que ens confirma que hem fet el cim.20140906_120628

Reposem forces i una mica d’hidratació. Les fotos de rigor que intercanviem amb un munt de catalans que es trobaven dalt de tot en aquell moment i comencem a tirar cap avall, una baixada còmoda i tranquil.la que fem en menys de la meitat de temps que vàrem necessitar per fer l’ascensió.

Un cop al refugi…Oh sorpresa¡¡¡ Menú típic de la zona amb unes mandonguilles i un estofat picant amb mongetes del qual no va quedar ni rastre. Penso que la cassola que ens van posar no va fer ni falta netejar-la.

Tirem avall amb el cotxe novament per la pista inacabable i tarda de passeig per Perpinyà abans de tornar cap a casa.

Una sortida recomanable: No és excessivament complicada, amb paciència acabes fent els 2.784 m. del pic i pels catalans té aquell component emocional que el fa una mica més especial. Animeu-vos; si en voleu saber més, fiqueu-vos a la pàgina del Canigó.

Anuncis

Pujada a la Mola

DSC_0776Matí d’excursió per fer la pujada a La Mola. Ben aviat enfilem la carretera cap a Matadepera. Deixem al cotxe a l’aparcament del Parc i comencem a pujar pel Camí del Monjos. Al poc de l’inici és troba el camí més fotut, amb un cert desnivell, però l’hora del matí i els pins ens faciliten l’ascensió. Ben aviat el camí es “tranquil·litza” i comença el camí empedrat que, amb major o menor presència ja no abandonem fins al cim. En gairebé una hora hem fet l’ascens, amb un camí encara no gairé transitat. Res a veure amb el que hem trobat al baixar.

Un cop al cim, esmorzar, descoberta, fotos i tornem cap al cotxe. Torçada de turmell imprevista a la baixada sense més transcendència; hem acabat tots bé, sans i estalvis. En un parell d’hores trajecte fet i tornem a enfilar cap a casa.

M’ha fet enveja la gran quantitat de corredors que pujaven i baixaven pel camí. Això hauré de provar-ho. Una pujada alternant corredisses amb caminades i una baixada al trot pot ser molt divertida. La matinal ha servit per demostrar que encara hi ha vida i que és factible plantejar altres reptes. A veure quin serà el següent.

Per veure el trajecte, descàrrega del Garmin a l’adreça:

 http://www.mapmyrun.com/routes/view/431790406

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

e-saludable

Recursos y Noticias sobre empresas saludables

%d bloggers like this: