Concentrat de medul·la òssia i condropatia de genoll

Embed from Getty Images

El concentrat de medul·la òssia ha sorgit com un nou tractament per a la patologia del genoll. Tot i que conté un nombre limitat de cèl·lules mare, aquest concentrat serveix com una font de factors de creixement que es creu tenen un paper important en aquesta patologia, derivat dels seus efectes anabòlics i antiinflamatòris.

Segons els autors, no hi ha cap revisió sistemàtica pel que fa als resultats del concentrat de medul·la òssia per al tractament de defectes condrals i l’osteoartropatia de genoll.

Per aquest motiu han dut a terme una revisió sistemàtica dels resultats de l’aspirat de medul·la òssia per al tractament de defectes condrals i l’osteoartritis del genoll.

Van efectuar una revisió sistemàtica de la literatura utilitzant la base de dades Cochrane de Revisions sistemàtiques, el Registre Cochrane Central d’Assaigs Controlats, PubMed i MEDLINE des de 1980 fins a l’actualitat. Els criteris d’inclusió van ser l’ús de concentrat de medul·la òssia per al tractament de defectes condrals i l’osteoartritis del genoll, publicacions en llengua anglesa i els estudis en humans.

Es van excloure els estudis amb cadàvers i animals, articles de ciència bàsica, articles editorials, enquestes i estudis que no incloïen el genoll. Després d’aplicar els criteris d’inclusió i exclusió, es van avaluar els estudis d’eficàcia i seguretat de la tècnica de concentrat de medul·la per al tractament de patologies articulars cartílag del genoll.

Finalment es van considerar onze estudis. D’aquests, 5 van ser estudis prospectius, 1 va ser un estudi retrospectiu, 2 eren sèries de casos, i 3 eren informes de casos. A la seva cerca van trobar tres estudis comparatius (2 amb nivell d’evidència 2, 1 amb nivell d’evidència 3); cap d’ells va tenir assignació aleatòria. Tres estudis van investigar l’eficàcia clínica d’aquesta tècnica en el tractament de l’osteoartritis, i 8 estudis van avaluar l’eficàcia de en les lesions focals del cartílag. Els 3 estudis pel que fa a l’osteoartritis i els 8 estudis pel que fa als defectes condrals focals van informar de bons a excel·lents resultats generals amb l’ús del concentrat de medul·la òssia.

Els autors conclouen que malgrat el creixent interès per alternatives biològiques en el tractament de la patologia del genoll que s’ha observat en els darrers anys, continua havent-hi una escassetat d’estudis d’alta qualitat. Els estudis inclosos en aquesta revisió sistemàtica informen de graus variables de resultats beneficiosos amb l’ús del concentrat de medul·la òssia, exclusivament o com a part d’un tractament addicional per al tractament de defectes condrals i primeres etapes de la osteoartritis. Tot i la manca de qualitat dels estudis, la majoria dels articles presenten l’ús d’aquesta tècnica com un procediment segur i reporten bons resultats.

Referència: Chahla J, Dean CS, Moatshe G, Pascual-Garrido C, Serra Cruz R, LaPrade RF. Concentrated Bone Marrow Aspirate for the Treatment of Chondral Injuries and Osteoarthritis of the Knee: A Systematic Review of Outcomes. Orthop J Sports Med. 2016 Jan 13;4(1):2325967115625481. doi: 10.1177/2325967115625481. eCollection 2016.
Anuncis

Prescripció d’activitat física. Malalties neurològiques.

Embed from Getty Images

Una mica més de l’evidència actual sobre prescripció d’activitat física pel tractament de diferents malalties. En aquesta entrada faig la referència a les malalties neurològiques. A l’enllaç trobareu la referència a l’article original.

Demència

Les necessitats de l’entrenament s’hauran d’individualitzar i supervisar, i caldrà dissenyar-les per mantenir la marxa, l’equilibri i la capacitat funcional dels individus.

Malaltia de Parkinson

L’entrenament ha de ser adaptat a la persona i depèn en gran mesura de l’etapa de la malaltia. Cal ubicar els dins d’un programa d’exercicis que incorpori treball de fitness i entrenament de la força, així com l’entrenament de l’equilibri i la coordinació. L’estimulació auditiva del ritme de treball pot ser un element per avaluar l’augment de la velocitat en caminar.
Es recomana un programa d’entrenament aeròbic en cinta amb el suport necessari, a partir d’una intensitat a la qual el pacient pugui fer front i augmentar gradualment la durada de l’entrenament a 10 minuts per, posteriorment,  augmentar gradualment la intensitat. Cal animar els pacients a introduir-es en els entrenaments de força i d’equilibri muscular.

Esclerosi múltiple

El programa d’entrenament ha de ser individualitzat i, com en el cas anterior, depèn de l’etapa de la malaltia. Inicialment, el programa ha de ser supervisat, amb una combinació de fitness i entrenament muscular recomanat en les primeres etapes de la malaltia i en el cas dels pacients amb un dèficit funcional lleuger o moderat. L’ergoteràpia és important en totes les etapes de la malaltia. Molts pacients experimenten un agreujament dels símptomes durant l’entrenament. Es tracta d’un fenomen temporal i que, per tant,  no implica cap risc per a l’individu, per la qual cosa ha d’encoratjar-se el pacient a continuar amb el programa proposat. Com un nombre considerable de pacients pateixen sensibilitat exacerbada a la temperatura, és important assegurar-se que no es refredin durant l’entrenament.

Prescripció activitat física. Malaltia mental.

Embed from Getty Images

Aquestes són algunes de les evidències  que han trobat els autors danesos a la seva revisió sobre prescripció física pel tractament de diverses malalties en l’esfera mental i emocional.

Depressió

A causa de la poca evidència existent, no es poden fer recomanacions específiques sobre el tipus d’exercici ideal en aquests pcients. És important crear un marc en el qual els pacients amb malalties mentals puguin fer exercici d’acord amb les recomanacions generals. No obstant, la tendència és que un major número de  sessions tenen un efecte més gran en la puntuació dels tests de valoració de la depressió. A més, el treball de resistència i l’entrenament mixt poden ser més efectius que l’entrenament aeròbic.

Ansietat

El programa d’entrenament físic ha de ser individualitzt i és més beneficiós quan es fa sotas supervisió. L’experiència actual es basa en gran mesura en el camp de l’exercici aeròbic. La capacitació es realitza millor en petits grups. Es recomana començar amb activitat física aeròbica de baixa intensitat i augmentar progressivament fins a una intensitat moderada, amb un augment gradual de la durada de les sessions. Els pacients amb ansietat poden rebre tractaments amb beta-bloquejants i per tant no van a experimentar un augment de la freqüència cardíaca. Per aquest motiu van ser monitoritzats utilitzant l’escala de Borg.

L’exercici aeròbic progressiu sota supervisió s’ha mostrat molt avantatjós. Els exemples d’exercici aeròbic inclouen caminar / córrer, ciclisme i natació. L’activitat física ha de ser monitoritzada perquè el pacient s’assoleix gradualment nivells de 15 a 16 en l’escala de Borg. Inicialment, l’entrenament ha de moure’s a nivells de 12 a 13 en l’escala de Borg durant 10 a 20 minuts amb un augment gradual fins al 15 a 16 amb una durada total de 30 minuts.

Estrés

El programa d’entrenament físic ha de ser individualitzat i preferiblement supervisat. L’entrenament ha d’incloure exercicis aeròbics que comencin a una intensitat baixa i augmentin gradualment fins assolir una intensitat moderada, igual que la durada de l’activitat física ha d’augmentar de manera constant i progressiva. No hi ha evidència que l’exercici a una intensitat específica sigui més beneficiós que un altre. L’entrenament aeròbic pot  realitzar-se caminant / corrent, anant en bicicleta o nedant.

Esquizofrènia

A l’hora de fer la prescripció és important tenir en compte la situació individual de la persona en termes de medi ambient físic, una estructura identificable i el seu nivell de participació social. La motivació i el suport sostingut sovint també tenen un paper clau en la participació en els programes d’activitat física. El programa d’entrenament físic ha de ser individualitzat i s’ha demostart beneficiós si s’efectúa sota supervisió.

L’experiència es deriva en gran mesura del camp de l’exercici aeròbic. L’entrenament es realitza millor en petits grups. Es recomana començar amb exercici aeròbic de baixa intensitat i augmentar gradualment fins a una intensitat moderada i amb un augment gradual de la durada de les sessions.

Els adults amb esquizofrènia que vulguin baixar de pes cal animar-los a ser físicament actiu almenys una hora al día. Molts d’aquests pacients sense dubte també es poden beneficiar de l’ entrenament de força, encara que només hi ha disponible una experiència limitada amb aquest tipus d’entrenament.

Acadèmia de Ciencies. Col.lagen

 

20140124_110832_6Jornada sobre l’ús de col.lagen en el tractament de simptomatologia àlgica a l’Acadèmia, organitzat per la Societat Catalana de medicina de l’esport i esponsoritzat pel laboratori. Massa pocs efectes secundaris i poca evidència encara. A veure quina utilitat pot tenir en patologia osteoarticular. 

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

e-saludable

Recursos y Noticias sobre empresas saludables

%d bloggers like this: