Isquis: Grandària de les lesions i return to play

Quantes vegades havíem sentit pels mitjans de comunicació que “el jugador estarà de baixa una setmana perquè té una lesió d’un centímetre” o ”la baixa s’allargarà perquè la lesió és molt gran”. Informats o no  pels propis serveis mèdics els periodistes donaven uns pronòstics, en molts casos encertats, basats en els informes ecogràfics que es feien als lesionats. Ja fa un temps que no se senten aquests pronòstics; per no generar expectatives ni posar-te a sobre al “cuarto poder”, s’ha restringit el contingut de la informació i sembla que hi ha una major reserva en allò que s’informa (benvinguts també al món de la privacitat), però alguna cosa de certa hi hauria en aquells pronòstics si tenim en compte els resultats d’aquest estudi.

Les lesions dels músculs isqui tibials són comuns en els atletes.  Atletisme, futbol americà, futbol australià  i futbol són exemples d’esports en els quals les lesions d’isqui tibials en són del més freqüents. El propòsit d’aquest estudi va ser investigar si existeix una correlació entre el pronòstic de la lesió a la cuixa i les seves característiques i els paràmetres obtinguts en els estudis d’imatge .

Per analitzar-ho van efectuar una revisió de múltiples bases de dades, i finalment es van incloure 11 articles. D’aquest, set van mostrar una correlació entre la grandària de la lesió a la cuixa i l’interval de temps necessari abans de tornar a la pràctica esportiva. Diferents autors han reportat resultats heterogenis sobre els diferents temps necessaris abans de retornar a l’esport en funció de la ubicació de la lesió en grups musculars específics. En la majoria dels casos es va correlacionar la tensió muscular amb la necessitat de més temps de recuperació abans de tornar a competir.

Però, en resum, podem dir que  existeix una correlació entre la grandària de la lesió i la durada de temps abans de tornar a la competició? Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

Ruptura fibril.lar

114Consulta un treballador per dolor i impotència sobtada d’extremitat inferior en un moviment d’arrencada brusca. Clínicament es comporta com una síndrome “de la pedrada”, amb afectació del vast extern del triceps sural.

L’estudi ecogràfic mostra una imatge anecogènica al costat de l’aponeurosi muscular, de prop d’1,5 cm. compatible amb una ruptura fibril·lar, que confirma el diagnòstic clínic.

Fractura ¡¡¡

Em consulten aquest matí per dolor a l’avantpeu amb antecedent de traumatisme indirecte sobre el segón dit fa encara no una setmana. Clínicament presenta tumefacció local, dolor amb la càrrega de l’extremitat afecta i un dolor superselectiu a la palpació distal del segon MTT. La noia, gestant de 31 setmanes, així que em decideixo a fer una eco…hi veieu alguna cosa?

3

Doncs si, aprofitant la disponibilitat del portàtil, carreguem la sonda de 10 Hz. i fem un tall longitudinal per sobre del 2º metatarsià. Es veu força bé la discontinuïtat de la cortical superior que confirma el diagnòstic de fractura del coll del metatarsià.

Cervicàlgia a la feina

0009416187Q-849x565Avui deixaré un estudi amb poca mostra i un disseny elemental, del qual poques conclussions reals poden extraure’s però és senzill i fàcilment reproduïble. A més, és curiós com han mesurat l’exposició mitjançant acceleròmetres.

Els autors parteixen de la premisa que estar assegut molt de temps s’ha considerat clàssicament un factor de risc a l’hora de patir mal de coll i d’espatlla. Mitjançant un disseny transversal, es va intentar determinar de manera objectiva, en quina mesura el temps que els treballadors de tipus industrial (treballadors de coll blau -blue collars-)  passen asseguts, s’associa amb dolor a la zona cervical i de les espatlles.

Els autors van mesurar  durant diversos dies de treball, el temps que passaven asseguts un grup d’homes (n = 118) i de dones (n = 84), tots ells treballadors industrials (n = 202),  utilitzant acceleròmetres triaxials (ActiGraph) col·locats a la cuixa i el tronc. Els treballadors es van classificar segons les hores que estaven asseguts, de mitjana al dia, en nivells d’exposició, baixa, moderada o alta, amb valors mitjans (Desviació estandard) entre els subjectes de 4,9 (1,0), 7,3 (0,5) i 9,6 (1,1) segons el número d’hores totals per dia. Els treballadors van qualificar la intensitat del dolor que havien patit a zona cervical i d’espatlles durant el mes anterior, utilitzant una escala numèrica (0-9) i es van dicotomitzar posteriorment en un grup d’intensitat baixa i un altre d’intensitat alta, segons les puntuacions obtingudes fossin de 0-4 i > 4, respectivament. L’anàlisi es va efectuar amb tècniques de regressió logística, ajustant per factors individuals, i es van utilitzar els factors relacionats amb les condicions de treball per investigar l’associació entre el temps mitjà durant el dia (al treball, d’oci i total) i la intensitat del dolor cervical i d’espatlles. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Polze de l’esquiador

3 Esportista amateur practicant de BTM que consulta per traumatisme indirecte sobre el polze després d’una caiguda accidental. Presenta dolor i equimosi a cara interna del polze de ma E, a nivell MCF. Clínicament presenta una hiperlaxitud articular, motiu pel qual es practicà estudi RX forçat comparatiu d’ambos polzes. S’evidencia un petit fragment ossi, amb estabilitat articular,  i una fractura sense desplaçar distal de F1. Es va proposar tractament amb guix tipus Zancolli per espai inicial de 4 setmanes.

La ruptura del lligament colateral cubital del polze es coneix habitualment com el polze de l’esquiador ja que el mecanisme lesional més freqüent és durant la pràctica de l’esqui.

Pel diagnòstic és important valorar la lesió el més inicialment possible. S’avalua el polze en extensió i 20º de flexió de la MTF. El moviment a radial amb la resta de la ma estabilitzada permet valorar l’estabilitat lligamentosa. Una laxitud lligamentosa amb topall es considera una ruptura incomplerta. Davant una major laxitud sense topall es precís efectuar estudi radiològic forçat, comparant amb l’articulació contra lateral.

COLCUBEl tractament consisteix en la immobilització amb guix per espai de 4-6 setmanes. Cal valorar la cirurgia quan es visualitzi avulsió desplaçada de la inserció lligamentosa o davant una evident inestabilitat articular tot i no apreciar lesió òssia. El lligament colateral cubital té un fragment intraarticular i una ruptura total pot quedar emmascarada per acció de l’aponeurosi de l’adductor llarg del polze, que dificultaria la seva curació.

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

e-saludable

Recursos y Noticias sobre empresas saludables

%d bloggers like this: