Satisfacció a la feina: Més enllà de la cistella de fruita i l’activitat física.

M’ha sobtat aquest titular, d’entrada perquè conceptualment puc estar-hi d’acord. Un model de promoció de la salut passa per tenir l’organització endreçada des del punt de vista de prevenció de riscos laborals i això, indefectiblement, inclou els riscos psicosocials. Ja en fa d’anys que algú em va parlar del lideratge saludable i aquest treball és un més dels que venen a corroborar la importància dels aspectes psicosocials i de les relacions de treball pel que fa a la satisfacció al lloc de treball. Efectivament, i més encara als temps que ens movem, la promoció de la salut a la feina, els entorns saludables i la satisfacció dels treballadors van més enllà d’una cistella de fruita o de deixar-los fer estiraments.
Embed from Getty Images
Els treballadors que estan satisfets amb la seva feina són els pilars d’empreses sanes i productives. En aquest estudi els seus autors han investigat quins són els factors associats amb la satisfacció laboral de la població activa en general.
A partir de la cohort de l’estudi danès d’ambient de treball, constituida l’any 2010, els treballadors actualment assalariats (N = 10.427) van respondre a preguntes sobre la feina, l’estil de vida i la salut.

Mitjançant un estudi de regressió logística multinomial ajustat per sexe, edat, grup de treball, tabaquisme, índex de massa corporal, malaltia crònica i  salut en general es va avaluar l’associació entre les condicions de treball i la satisfacció amb aquest (es van utlitzar les categories molt satisfet i satisfet, respectivament, amb insatisfet com a referència).
Embed from Getty Images

A l’apartat de resultats els autors han trobat que els factors psicosocials de treball – el suport social dels superiors, el suport social dels companys i la influència en el treball – han estat les variables més fortament associades amb la satisfacció en el treball.

Per exemple, amb un elevat suport social dels superiors, el risc -o la probabilitat- de trobar-se molt satisfets amb la feina era de 12,35 (amb un interval de confiança -IC- de 8,71-17,51). Quan s’ha avaluat utilitzant com a referència el treball sedentari, la probabilitat d’estar satisfet amb una feina que permet “estar treballant de peu i caminant, sense ser extenuant” ha estat de 1,57 (IC del 95% 1,06-2,33), mentre que el contrari s’ha observat en cinsiderar un “treball pesat i vigorós” amb un valor de 0,34 (IC del 95% 0,18-0,62).
Només dos dels cinc tipus de llocs de treball amb propostes de promoció de la salut (exercici físic i dieta sana) s’han associat amb la satisfacció en el treball. Així, en propostes que ofereixen plans d’exercici físic l’associació de trobar-se molt satisfets amb la feina ha estat de 1,84 (IC del 95% 1,33-2,55).
Amb aquests resultats els autors conclouen que mentre que els factors psicosocials del treball i alguns aspectes de les demandes físiques de la feina són importants per determinar la satisfacció en el lloc de treball, les ofertes de promoció de la salut semblen jugar un paper menor.
Si en voleu saber més:
 Andersen LL, Fishwick D, Robinson E, Wiezer NM, Mockałło Z, Grosjean V. Job satisfaction is more than a fruit basket, health checks and free exercise: Cross-sectional sectional study among 10,000 wage earners.Scand J Public Health. 2017 Apr 1:1403494817698891. doi: 10.1177/1403494817698891.
Anuncis

Sedentarisme i mal de coll i espatlles

Embed from Getty Imagesp style=”text-align: justify;”>

Ara que cada cop més el sedentarisme s’està convertint en el cinquè genet de l’apocalipsi, associat amb la pràctica totalitat de malalties no transmissibles, apareix un estudi que ens indica algun avantatge d’estar assegut.

Aquest estudi, amb dades obtingudes de la cohort d’activitat física danesa mesurada objectivament (DPHACTO) ha tingut com a objectiu determinar el grau en què el temps que un treballador passa assegut a la feina -mesurat objectivament-  està associat amb la presència de dolor a la regió cervical i espatlles en el termini d’un any i en una mostra de treballadors industrials.

Els autors han analitzat les dades de 625 treballadors de la cohort DPHACTO, amb les dades del període 2012-2013. Les dades objectives del temps que els treballadors passen asseguts es van recollir a l’inici de l’estudi utilitzant acceleròmetres i la intensitat del dolor automanifestat a la zona cervical i d’espatlles es va enregistrar utilitzant un total de 14 recordatoris mitjançant missatges de text als telèfons mòbils (es va utilitzar una escala de valoració numèrica 0-10) durant tot l’any. Per determinar la relació entre temps sedentari i dolor es van utilitzar models lineals mixtes, crus i ajustats per factors demogràfics, laborals, d’estil de vida, i en funció de la intensitat inicial del dolor.

Els resultats van mostrar que en els casos en què major era el temps que els treballadors estaven asseguts es produïa una disminució més ràpida de la intensitat del dolor al cap dels 12 mesos, resultat estadísticament significatiu quan s’analitzà l’evolució del comportament del dolor ja fos analitzat en cru (p = 0,020) o amb un model ajustat (p = 0,027).

Pels autors, en el cas de treballadors industrials, estar més temps assegut s’associa significativament amb una evolució favorable de la intensitat del dolor cervical i d’espatlles. Creuen que aquesta relació entre el temps que passem asseguts a la feina i el dolor necessita més investigació abans de fer recomanacions o desenvolupar guies o procediments sobre el comportament sedentari en aquest grup de treballadors manuals.

Referència: Hallman DMGupta NHeiden MMathiassen SEKorshøj MJørgensen MB. Holtermann A.Is prolonged sitting at work associated with the time course of neck-shoulder pain? A prospective study in Danish blue-collar workers.BMJ Open. 2016 Nov 10;6(11):e012689. doi: 10.1136/bmjopen-2016-012689.

Dolor múscul-esquelètic a la feina

Embed from Getty Images

En aquest estudi es va realitzar una revisió sistemàtica de la literatura per determinar quines característiques de les diferents intervencions efectuades en el lloc de treball són més eficaces en l’assistència a les persones amb dolor múscul-esquelètic persistent, que els permeti romandre treballant de manera productiva.

Els autors van consultar diferents bases de dades (Medline, PsycINFO, CINAHL i EMBASE) utilitzant termes rellevants per a la cerca específica que es proposaven. Els estudis localitzats tractaven sobre intervencions al propi lloc de treball o si més no, que aquest hi fos implicat i les intervencions podien ser bé centrades en el propi treballador o bé intervencions a diferents nivells.

Per avaluar els resultats es van tenir en compte la pèrdua de la feina, la productivitat, les baixes per malaltia, el dolor i la relació cost-benefici. L’avaluació de la qualitat eels estudis es va fer tenint en compte els criteris GRADE, desenvolupant un seguit de declaracions d’impacte en la síntesi dels resultats.

Es van identificar divuit articles pertinents (14 estudis) per a la seva inclusió en la revisió. No es va identificar un nivell d’elevada evidència en les intervencions efectuades als lloc de treball per ajudar les persones amb dolor múscul-esquelètic persistent. Un número limitat d’estudis i estudis amb baix número de participants fan molt dificil assolir nivells d’evidència significativa. No obstant aquestes dificultats metodològiques, les intervencions a títol individual és possible que redueixin la pèrdua de llocs de treball i les baixes per malaltia, però és poc probable que reduir el dolor.  Les intervencions multinivell possiblement disminuiran les absències per malaltia i és possible que siguin efectives des del punt de vista de cost-efectivitat. L’evidència sobre la productivitat ha estat limitada i de mala qualitat metodològica.

Es requereix investigació addicional perquè l’ocupació sostenible per als individus amb dolor múscul-esquelètic persistent és important i comprendre el seu funcionament és necessàri per garantir el desenvolupament d’intervencions efectives als llocs de treball.

Referència: Oakman J, Keegel T, Kinsman N, Briggs AM.Persistent musculoskeletal pain and productive employment; a systematic review of interventions. Occup Environ Med. 2016 Jan 6. pii: oemed-2015-103208. doi: 10.1136/oemed-2015-103208. [Epub ahead of print]

Activitat física a la feina. A qui motivem?

Els programes d’activitat física en el lloc de treball poden motivar els grups inactius de treballadors als quals van adreçats per tal que augmentin els nivells d’activitat diària, però és important per determinar el seu abast i el seu impacte.

El Corporate Challenge Global (CCG) és un programa estructurat sobre la base de diferents equips que promou l’auto-monitorització de les passes efectuades mitjançant podòmetre amb l’objectiu d’arribar a efectuar 10.000 passos per dia. En aquest estudi, els participants (n = 587) d’una universitat australiana havien d’enregistrar el seu recompte diari de passos. Al mateix temps es van recollir dades demogràfiques, antropomètriques i conductuals, i se’ls va preguntar per la seva activitat física i el temps que passaven asseguts en el moment d’iniciar l’estudi i just després de finaliltzar el programa de 16 setmanes de durada.

Com a resultat, els participants van referir una mitjana d’11.638 passos diaris en la primera setmana, aub un augment d’aquests valors fins a 13.787 passos diaris en la setmana 16 (p<0,001). A l’inici de l’estudi, el 92% dels que van completar l’enquesta ja estaven complint amb les recomanacions d’activitat física, un percentatge que va augmentar fins al 98% (p = 0,059) durant el període de seguiment. Durant aquests quatre mesos, les mesures antropomètriques avaluades objectivament van mostrar petites variacions, no significatives en el pes (kg -0.12, p=0,416), l’índex de massa corporal (-0.06 kg / m2; p=0,314) o el perímetre abdominal (-0.43 cm; p=0,082). El temps que passaven asseguts en el treball es va reduir significativament, amb un valor mitjà de 21 minuts per dia (p<0,001) i els participants amb baixos nivells inicials de temps assegut a la feina van ser més propensos a augmentar el seu recompte de passos durant l’estudi (odds rati ajustat 1,90; interval de confiança del 95% 1.03- 3,50).

A la vista d’aquests resultats d’un programa basat en l’ús del podòmetre, encara que sembla que els individus participants augmenten la seva activitat física i redueixen la seva conducta sedentària en el treball, la majoria d’aquests ja efectuaven  les recomanacions òptimes d’activitat física a l’inici de l’estudi. Llavors, quin és el problema? Les intervencions en els llocs de treball  han de dissenyar-se per fer-les arribar als empleats inactius de manera que aquestes tinguin un veritable impacte poblacional  incidint sobre els factors de risc de malalties cròniques.

Referència: Macniven R, Engelen L, Kacen MJ, Bauman A. Does a corporate worksite physical activity program reach those who are inactive? Findings from an evaluation of the Global Corporate Challenge. Promot J Austr. 2015 Aug;26(2):142-5.

Escalfament pre-quirúrgic

Embed from Getty Images

Molts cops he comentat amb altres companys com és que no hi ha tradició entre determinats cirurgians que s’han d’enfrontar a llargues hores d’intervencions quirúrgiques, en molts casos amb postures estàtiques i poc ergonòmiques, de no efectuar un escalfament previ d’aquells grups musculars i aquelles articulacions que saben que estaran sotmesos a tensió i estrés durant una bona estona, de la mateixa manera com important és tenir una correcte recuperació un cop finalitza la cirurgia o mantenir un correcte estat de forma física de manera general.

Doncs ves per on, un cop més sembla que m’hagin llegit el pensament i aquests investigadors s’han decidit a estudiar els efectes de l’escalfament en cirurgians abans d’operar.

El concepte d’escalfament abans d’una actuació ha estat acceptat a través de moltes disciplines, incloent esports i música, dança o teatre. Per contra, és molt poc comú per a un cirurgià dedicar un període a l’escalfament abans d’una intervenció quirúrgica.

Fins a la data, pocs estudis de diverses especialitats han intentat respondre a aquesta qüestió de si l’escalfament millora el rendiment intraoperatori del cirurgià. No obstant això, no hi ha hagut una revisió sistemàtica d’aquests estudis i l’objectiu dels investigadors ha estat efectuar una revisió sistemàtica per avaluar l’efecte d’un escalfament abans de la cirurgia laparoscòpica i com aquest afecta el rendiment del cirurgià.

Després de efectuar una cerca a Pubmed i Scopus per identificar tots els estudis observacionals prospectius publicats, ens les quals podien intervenir residents, becaris o cirurgians assistents. Es van excloure els informes de casos, els comentaris, els estudis no publicats en llengua anglesa i aquells amb participació d’estudiants de medicina. Utilitzant l’eina validada de la Col·laboració Cochrane es va avaluar el risc de biaix en la selecció, l’ocultació de l’assignació, el cegament, les dades de resultats incompletes, els informes de resultats selectius i altres biaixos.

Un cop avaluats 241 estudis, només 6 van complir amb els criteris d’inclusió. Tots els estudis inclosos van ser assignats a l’atzar; la meitat d’ells van ser estudis controlats aleatoris. El nombre total de casos operatius va ser de 196, incloent 98 d’escalfament i 98 sense escalfament. El nombre total de participants va ser de 87, el número més gran en un sol estudi va ser de 38 individus i el nombre mitjà de la mostra de tots els estudis va ser de 14. Els sis estudis van avaluar diversos aspectes d’actuacions quirúrgiques laparoscòpiques. Es va observar una millora significativa en els resultats de la laparoscopia intraoperatoria quan s’efectuava un període d’escalfament abans de l’operació en cinc dels sis estudis (p <0,05). En el cas del sisè estudi no es va aconseguir significació estadística (p> 0,05).

A la vista d’aquests resultats els autors conclouen que l’escalfament abans d’un procediment quirúrgic millora la tècnica i el rendiment psicomotor i cognitiu del cirurgià. No obstant, són necessaris més estudis per avaluar la forma en que l’escalfament podria afectar el rendiment d’un cirurgià, i per identificar el moment òptim i la durada del període d’escalfament abans de les intervencions quirúrgiques.

Referència: Abdalla G, Moran-Atkin E, Chen G, Schweitzer MA, Magnuson TH, Steele KE. The effect of warm-up on surgical performance: a systematic review.Surg Endosc. 2015 Jun;29(6):1259-69. doi: 10.1007/s00464-014-3811-4. Epub 2014 Aug 23.
Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

e-saludable

Recursos y Noticias sobre empresas saludables

%d bloggers like this: