Ergometria i tensió arterial

Habitualment la tensió arterial (TA) es mesura en repòs i la gran majoria dels estudis clínics i epidemiològics en els quals basem el diagnòstic, pronòstic i tractament de la TA es basen en mesures en condicions basals.

No obstant, gran part del nostre temps estem efectuant esforços físics de major o menor intensitat (caminar, pujar escales, moure objectes) i per això ens interessa conèixer el comportament de la TA amb l’esforç i si això pot tenir implicacions pronòstiques o terapèutiques.

L’ergometria és un mètode estandarditzat que permet estudiar el comportament de la TA enfront un esforç progressiu.

TASEn general, si no hi ha patologia associada, les xifres tensionals mostren una relació directe amb la freqüència cardíaca (FC). Les corbes TA-FC mostren una relació directament proporcional però poden tenir pendents molt diferents. L’estudi d’aquest pendent ens permet diferenciar molts cops hipertensos làbils amb un pendent baix (habitualment < 0,7) comparat amb els hipertensos veritables, que tenen pendents generalment superiors a 1. Enmig trobaríem els subjectes normals, amb pendents al voltant del 0,7.

 

Criteris de definició d’una resposta pressora normal

Respecte als valors tensionals en l’ergometria, a partir dels quals etiquetem a un individu com hipertens, o que desenvoluparà una hipertensió, no hi ha un acord estandarditzat.

Les guies per ergometria d l’American Heart Association (AHA)  i l’American College of Cardiology indiquen que una PAS > 214 mmHg o persistència de PAS o PAD elevada als 3 minuts del post-esforç augmenten les possibilitats d’HTA futura. No hi ha, doncs, un criteri únic i universalment acceptat pel diagnòstic d’hipertensió en l’esforç, però el criteri  de l’AHA permet una orientació útil.  

Hipotensió durant l’esforç

La hipotensió intraesforç es defineix com una caiguda de PAS per sota dels valors basals, ja que una disminució de 20 mmHg o més, però no menor al valor basal té escàs valor pronòstic.

La hipotensió intraesforç s’ha associat a un elevat risc de coronariopatia i mal pronòstic. Es pot atribuir freqüentment a lesió del tronc o de tres vasos o bé a insuficiència cardíaca. La majoria d’individus normals, fins i tot portats a l’esgotament, no disminueixen la PAS excepte que prenguin B-bloquejants, per resposta vasovagal o per exercici exhaustiu perllongat.

Aquesta hipotensió intraesforç és molt més freqüent  en cinta que en bicicleta ergonòmica.  

Hipertensió intraesforç

S’ha plantejat la possibilitat que en individus amb PA basal normal o discretament elevada, un augment exagerat de la PA intraesforç  fos pronòstic d’HTA futura.

Diferents estudis han evidenciat major probabilitat de desenvolupar HTA en individus amb majors percentils de PAS i PAD durant la prova d’esforç.

Conducta enfront una prova pressora positiva

En el cas d’un pacient normotens en repòs amb prova pressora positiva, en especial amb xifres molt elevades a baixes càrregues, es podria suposar que presentarà elevacions similars de la seva TA a les activitats quotidianes, de manera especial amb l’activitat física. En aquests casos sembla lògic iniciar tractament, en primera fase no farmacològic, encara que no hi ha treballs que demostrin que aquesta conducta millora el seu pronòstic.

En els casos d’hipertensos amb tractament medicamentós, l’ergometria servirà per avaluar la resposta de la TA i la capacitat d’efectuar exercici sota medicació.

En resum, la prova pressora en l’ergometria és un instrument vàlid i de gran importància en la valoració d’un hipertens, especialment si efectua tasques que demanden  grans esforços o practica esports.

La hipotensió intraesforç, sobre tot en l’home, es relaciona amb coronariopatia severa o falta de bomba.

L’escassa disminució de la TA, o fins i tot el seu augment, al post-esforç es vincula amb coronariopatia.

  • Un augment exagerat de la PA intraesforç es relaciona amb:
  • Major probabilitat d ‘HTA futura
  • Major mortalitat i events cardiovasculars
  • Major possibilitat d’accident vascular cerebral
  • Major probabilitat d’hipertrofia ventricular esquerre i alteracions de la motilitat amb freqüents falsos positius e l’eco estrés i estudis nuclears.
  • Disfunció endotelial

Font: Bermudez C. Valoración de la presión arterial en la ergometria. Re. Uru. Cardiologia. 2012: 27 (3) ; 400-405.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

e-saludable

Recursos y Noticias sobre empresas saludables

%d bloggers like this: