Consells prescripció activitat
Els metges hem d’informar els pacients sobre els beneficis de l’activitat física per a la salut, aconsellar i prescriure exercici físic als nostres pacients de forma adequada. És convenient insistir en aquells aspectes de l’activitat que beneficien la salut, disminueixen el compliment o dificulten l’inici o la progressió de l’exercici. El pacient ha de saber com fer l’exercici de manera segura, i conèixer els objectius d’aquesta activitat. L’objectiu específic inicial haurà de ser d’un petit increment per, de mica en mica, fixar objectius més elevats.
En general, la població considera que la pràctica d’exercici físic és saludable. No obstant això, aquesta actitud positiva no implica en molts casos un comportament conseqüent amb la mateixa. L’educació sanitària de la població, adreçada fonamentalment a modificar els hàbits sedentaris, l’adopció del costum de realitzar activitat física durant la infantesa i altres mesures destinades a facilitar que els adults caminin o realitzin altres activitats freqüentment no classificades com a exercici físic, possibilita la intervenció destinada a promoure un nivell adequat d’activitat física.
La informació i l’educació sanitàries són importants, a més, per evitar els riscos potencials de la pràctica d’exercici físic, com ara: lesions muscul-esquelètiques, alteracions de la funció endocrina relacionades amb la reproducció en dones, trastorns durant l’embaràs, anèmia, mort sobtada per crisi cardíaca o accident cerebrovascular. Aquests riscos poden minimitzar amb mesures de detecció precoç de persones en risc i progressió correcta del programa d’exercici.
L’activitat física i l’esport han de ser en quantitat i qualitat adequats a l’edat i l’estat físic de la persona.
