Triatló Garmin 2012

 

M’ he tornat a engatusar a la Garmin, però aquest cop no se si serà la última. No hi havia manera d’acabar de sortir de l’aigua ¡¡¡.  M’he tornat a trobar l’Oscar i em sortit junts però lògicament, ens hem perdut un cop dins l’aigua. ja ho he dit, semblava que no s’acabava mai i no hi havia manera d’anar recte fins a la sortida. Això si, un cop he tocat la platja ja estava segur d’acabar-la. Amb la bici és on m’he tornat a trobar més còmode… En aquesta part de la cursa én on avanço més gent i, amb les meves limitacions, em permet no estar al grup del final de tot. A més, és on m’ho passo més divertit, corrent pels carrers del front litoral envoltat d’altres ciclistes. El problema principal és la gent dels laterals que de tant en tant els dona per creuar.

…I finalment, la cursa. Aquest any l’arrencada ha estat terrible. Crec que fins ben bé al primer kilòmetre no em notava la bessonada; era com si no en tingués o estigués paralitzada. Tot i que lent, he pogut acabar-la sense necessitat de parar per dolor que ja està bé.  I al final molt content de nou. No sabia si repetiria i he tornar a fer-la, Ara anem a veure-les venir.

Jo vaig ser-hi

Jo vaig ser-hi..

GARMIN BARCELONA TRIATHLON 2011 from garmin barcelona triathlon on Vimeo.

El resum de TV3

http://www.tv3.cat/videos/3756770/Garmin-Barcelona-Triathlon-2011

Ara farà un  any que, per casualitat, vaig veure la primera edició del Garmin a Barcelona. Es clar que no soc un triatleta, però veient la gent que el feia, segur que el podria acabar. Així que vaig decidir que ho provaria…i aqui he estat.

A la sortida m’he trobat amb un conegut que m’ha posat al corrent de sortida, patades, etc…Jo m’he pasat l’estiu pensant en l’aigua, aquesta és la meva obsessió. Si surto se que l’acabaré. I ho tenia tot pensat…nedar, treure el cap, mirar por orientar i tornar-hi. Ja ¡¡¡ El primer cop que he tret el cap m’he empassat l’onada que venia de cara i a partir d’aqui a patir. A la primera boia no hi havia manera de girar (quin munt de gent¡¡¡); després no hi havia manera d’anar recte, però quan ja he girat la segona i enfilat la platja, m’ha envait una sensació de satisfacció: Estava segur que acabava. Amb la bici m’ho he passat molt, molt bé. Com molta gent va amb bicis de muntanya, anar amb una de carreres et permet avançar molta gent. Només he tingut problemes a una corba que una mica més i em foten a terra… Transició a còrrer. Buff ¡¡¡ Com tiren els bessons, sembla que hagin de trencar-se (bessons, angonal), però les ganes d’acabar han fet que agafes ritme poc a poc fins trobar-me còmode i arribada…quina il.lusió. Sònia i nanos a l’arribada i jo, que mai podria pensar que faria una cosa d’aquestes. Ha estat molt divertit, molt..fins i tot a l’aigua. ha valgut la pena tanta nedada i tanta bici.