Lesions en corredors: ull amb augmentar les distàncies

Embed from Getty Images

Les lesions associades al running són molt freqüents, sobre tot en individus que inicien aquesta activitat. Està molt acceptat el fet de que augments sobtats en les distàncies recorregudes s’associen clarament a lesions en corredors.  Des del punt de vista preventiu és important conèixer quines són les causes que les determinen i per aquest motiu un grup d’investigadors danesos va dissenyar un estudi prospectiu d’un any de durada per avaluar una hipotètica associació entre els canvis en les distàncies d’entrenament i diferents tipus de lesions associades amb aquesta activitat. 

Els autors van treballar sobre 874 corredors sans que iniciaven un règim d’entrenament auto-estructurat utilitzant a tal efecte un pulsòmetre amb GPS. Durant el període que va durar l’estudi, i al finalitzar cada sessió d’entrenament, els participants es classificaven en diferents grups en funció de la progressió de la distància setmanal que havien recorregut: menys d’un 10% o una disminució respecte a la setmana prèvia, una progressió entre un 10-30% a la de la setmana prèvia o un augment de distància superior al 30%. El resultat principal que cercaven els investigadors era l’aparició d’una lesió associada a la pràctica del running.

Durant el període d’observació, 202 corredors van patir lesions associades amb aquesta disciplina. utilitzant mètodes d’ajustament estadístic, no es van acreditar diferències significatives en les taxes lesionals dels tres grups considerats. Si que van trobar una taxa augmentada de lesions associades amb la distància correguda (dolor femoropatelar, síndrome de la cinta iliotibial, síndrome d’estrés tibial, tendinitis de gluti medi, bursitis trocantèria, síndrome de la fascia lata o tendinitis rotuliana) en aquells individus que havien efectuat un augment superior al 30% en la distància recorreguda, quan es comparaven amb aquells que no havien progressat més enllà del 10%, amb un risc de patir-les 1,6 superior a la del grup de referència.

Córrer per Barcelona

  “Els motius sobren a l’hora de dir que Barcelona és una ciutat abocada al running. Cada matí, la carretera de les Aigües és una riuada de gent i els capvespres, l’estampa típica de la façana litoral no pot deslligar-se dels milers de corredors que van o tornen de la Barceloneta.”

La carretera de les Aigües, el Parc de Joan Miró, del Fòrum a la Barceloneta, Can Dragó o el Parc dels Tres Turons són alguns dels espais o trobarem habitualment corredors que surten a mantenir el seu estat de forma, despreocupar-se de la jornada de feina, preparar la propera cursa, tenir una estona d’esbarjo amb els amics. Hi ha tantes excuses per sortir a córrer com individus als carrers.

Aquest suplement de La Vanguardia (recuperat de la seva hemeroteca) ens mostra els múltiples llocs que la ciutat ens ofereix per sortir a córrer, però també ens fa cinc cèntims dels espais que tenim aquí al costat. Segur que els corredors habituals els coneixen (o els coneixeu), però per si un cas, heu sortit mai a córrer pel parc del Besós, pel Canal de la dreta del Llobregat, pel Bosc de Can Deu o pel camí del sorral? Doncs aquí trobareu com fer-ho.

                                                         

A més, penseu que de tant en tant és bo deixar l’asfalt i trepitjar terrenys més tous que alleugereixin les nostres articulacions i una mica allunyats dels nuclis urbans, sense tants fums al nostre voltant. Aquest article del suplement és un magnífic exponent d’espais on poder sortir a gaudir una estona dels circuits informals que s’han generat  a la ciutat.

 

 

Swingin’

Fa dies que no deixo cap música de manera que, com aquest matí he sortit a còrrer i el millor ha estat sentir, entre d’altres, aquesta cançó de John Anderson, doncs aquí us la deixo.

Així que gronxeu-vos i gaudiu-la.

 

 

Viladecans. Cursa de la dona

   

Cursa de la dona a Viladecans. 5 Km. Escalfament i retorn a la calma amb zumba. Els homes podien còrrer, però no puntuaven. Avui és el dia de les dones. Jo no he anat a còrrer, he estat amb els companys de Meisa a l’àrea assistencial. Com calia esperar, cap incidència. Millor així.

Homo-runner vs. homo sedentari.

Com m’he decidit a fer canvis a la capçalera, he tret la figura que fa referència a l’evolució de l’homo-runner. Fa tant de temps que estava a la part superior del blog que no he volgut  perdre-la, de manera que la deixaré aquí de manera testimonial.

Ja posats, aprofito per comparar-la amb l’evolució de l’homo-sedentari, tenint en compte, a més, que fa una estona he fet l’entrada de la Coca-Cola.