Córrer per Barcelona

  “Els motius sobren a l’hora de dir que Barcelona és una ciutat abocada al running. Cada matí, la carretera de les Aigües és una riuada de gent i els capvespres, l’estampa típica de la façana litoral no pot deslligar-se dels milers de corredors que van o tornen de la Barceloneta.”

La carretera de les Aigües, el Parc de Joan Miró, del Fòrum a la Barceloneta, Can Dragó o el Parc dels Tres Turons són alguns dels espais o trobarem habitualment corredors que surten a mantenir el seu estat de forma, despreocupar-se de la jornada de feina, preparar la propera cursa, tenir una estona d’esbarjo amb els amics. Hi ha tantes excuses per sortir a córrer com individus als carrers.

Aquest suplement de La Vanguardia (recuperat de la seva hemeroteca) ens mostra els múltiples llocs que la ciutat ens ofereix per sortir a córrer, però també ens fa cinc cèntims dels espais que tenim aquí al costat. Segur que els corredors habituals els coneixen (o els coneixeu), però per si un cas, heu sortit mai a córrer pel parc del Besós, pel Canal de la dreta del Llobregat, pel Bosc de Can Deu o pel camí del sorral? Doncs aquí trobareu com fer-ho.

                                                         

A més, penseu que de tant en tant és bo deixar l’asfalt i trepitjar terrenys més tous que alleugereixin les nostres articulacions i una mica allunyats dels nuclis urbans, sense tants fums al nostre voltant. Aquest article del suplement és un magnífic exponent d’espais on poder sortir a gaudir una estona dels circuits informals que s’han generat  a la ciutat.

 

 

Activitat física a la tardor

Embed from Getty Images

Arriba la tardor. Hem deixat enrere les vacances i tornem a la rutina: l’escola dels nens, el retorn a la feina, els embussos de trànsit i, novament, aquella sensació que comença un nou curs i uns nous propòsits.

Si entre aquests està, com és molt habitual, “enganxar-vos” a fer activitat física penseu que la tardor és una estació ideal per practicar esport a l’aire lliure. El paisatge canvia i és el moment propici per gaudir dels colors que ens regala la natura, que difícilment podrem veure en altres èpoques de l’any.

Comenceu de manera progressiva, busqueu aquella activitat que us agradi més i incorporeu la  pràctica d’activitat física a les vostres rutines. Veureu com aviat formarà part de la vostra vida habitual i gaudireu dels beneficis que us aportarà.

I quina activitat podem fer a la tardor?

Són moltes les activitats que podrem exercitar, però entre les més saludables, tenint en compte l’època en què ens trobem, us podeu animar a provar les següents:
Embed from Getty Images

Passegeu per la muntanya. Caminar és potser una de les activitats més saludables, senzilles i econòmiques. Sortiu a buscar els paisatges propis de la tardor i gaudiu de la gran varietat de rutes i senders que ofereix la nostra geografia. Cerqueu companys de passeig que us estimulin en l’activitat i que facin que en gaudiu encara més.

Embed from Getty Images

Proveu el nordic walking. Agafeu els pals i activeu també la part superior del cos. Els beneficis d’aquesta modalitat són evidents.

Sortiu a córrer. Aquesta és potser l’estació més adequada per sortir a córrer; les temperatures són ideals per practicar aquesta activitat i, a més, ja hem deixat enrere l’època de les al·lèrgies. Sortir a córrer és una de les activitats més completes però, ep!, vigileu que el vostre estat de salut sigui l’òptim per dur-la a terme. Si penseu iniciar-vos en aquesta pràctica, no descarteu de fer una consulta mèdica abans de posar-vos-hi.

Embed from Getty Images

Agafeu la bicicleta. Si és per fer activitats de lleure, el nostre entorn us ofereix múltiples escenaris. Igual que en el cas de les passejades, les temperatures són òptimes per dur a terme aquesta activitat i podeu adaptar els vostres requeriments físics a les diverses rutes i escenaris que trobareu. Fins i tot, perquè  no?, potser és el moment d’incorporar la bicicleta com a mitjà de transport i utilitzar-la per efectuar aquells desplaçaments que acostumeu a fer amb un vehicle de motor. L’ús de la bicicleta no només us proporcionarà un complement d’activitat física, sinó que col·laborareu en la sostenibilitat ambiental i la pacificació del trànsit del vostre entorn.

Embed from Getty Images

Feu tai-txi, ioga o altres activitats als parcs. Són múltiples els indrets i molta la gent que es troba per practicar aquestes modalitats d’activitat física, que han demostrat diversos beneficis per a la salut. És agradable moure’s harmoniosament aprofitant la tranquil·litat dels nostres espais públics per millorar la mobilitat i flexibilitat.

Practiqueu el patinatge. És un esport molt atractiu, del qual cada cop trobem més afeccionats, sobretot en l’àmbit urbà. Potser és el moment de buscar rutes a la ciutat i, com en el cas de les activitats anteriors, de gaudir de la climatologia característica d’aquesta època. Com totes les activitats, el patinatge no està exempt de riscos. Recordeu de protegir-vos adequadament quan el practiqueu.

I, per acabar, uns breus consells de salut per fer exercici físic a la tardor:

• Abrigueu-vos bé. Les temperatures són ideals per a la pràctica d’activitats a l’aire lliure, però no és menys cert que en molts casos són canviants, de manera que és convenient portar la roba adequada i garantir una cobertura correcta de les parts més exposades del cos, com ara el coll, el pit o les extremitats.
• Destineu una estona a fer un escalfament, abans d’iniciar l’exercici. Escalfar i estirar una mica els músculs és preceptiu sempre abans d’efectuar una activitat física, però és més convenient en aquesta època en què ja comencen a baixar les temperatures. Dediqueu una breu estona a aquesta rutina i, si és possible, també uns minuts a refredar els músculs de manera convenient.
• Hidrateu-vos. Recordeu-vos sempre de portar aigua o de tenir-ne disponible en el trajecte que heu planejat de fer, per exemple, passant per fonts públiques. La temperatura més fresca de la tardor potser no ens fa suar tant com ara fa uns dies, a ple estiu, però el nostre organisme necessita una reposició correcta de líquids quan fem exercici.
• Penseu de portar roba de recanvi. Segons l’activitat que hàgiu pensat de fer, és possible que una sudoració excessiva faci que estigueu mullats més temps del que seria desitjable. Sigueu previsors i tingueu a punt una peça de recanvi per evitar aquest inconvenient.

Estres médico y guardias

Embed from Getty Imagesp style=”text-align: justify;”>

Clásicamente las guardias se han considerado uno de los aspectos más estresantes del trabajo de los médicos. Este tipo de trabajo “a demanda” se ha asociado, por ejemplo, con mayor número de errores médicos, de lesiones por accidentes y menor bienestar o calidad de vida. Por lo tanto, puesto que parece que no es posible eliminar las guardias, si que se hace necesario adoptar medidas para reducir las consecuencias negativas que de este tipo de trabajo parece que se derivan.

Con esta premisa, los autores finlandeses se han decidido a estudiar si trabajar haciendo guardias puede ser un predictor de trastornos psicológicos, influenciar la satisfacción laboral o la capacidad de trabajo en un estudio de cuatro años de seguimiento, y en el cual evalúan si los problemas de sueño o la interferencia de trabajo con la vida familia actúan como mecanismos reguladores de estas asociaciones.

El estudio lo han llevado a cabo mediante cuestionarios administrados en 2006 y 2010 entre el colectivo médico en Finlandia. Los análisis de mediación se realizaron utilizando los métodos sugeridos por Predicador y Hayes con objeto de examinar los efectos directos e indirectas con múltiples mediadores.

Promoció de la salut cardiovascular en personal sanitari femení

Embed from Getty Images

Aquest és un estudi calent, acabat de sortir del forn. De fet, només tinc l’abstract, però té la particularitat que està fet en un àmbit hospitalari i és de promoció de la salut. Encara no se quines professionals han estat incloses (metgesses, infermeres, peronal auxiliar o altres), però a les conclusions els autors ja parlen de la importància d’actuar sobre el col·lectiu sanitari en matèria de promoció, una de les tasques que esdevé més complicada “a priori”. També deixen entreveure els autors la baixa participació en els programes, un altre del problemes de la promoció: aconseguir dissenys atractius que facilitin l’adherència i finalment es tradueixi en millores en salut.

El gran problema de l’estudi és la poca mostra amb la que treballa, i que dificulta obtenir resultats significatius. Augmentar el tamany (si no calcular-lo prèviament) és necessari en aquests casos.

L’argumentari dels autors és que reduir el risc cardiovascular en el col·lectiu de treballadores sanitàries promou l’autocura i facilita una cultura promotora de la salut. Amb aquesta finalitat es va examinar l’efecte que exercien les comunicacions motivacionals individualitzades sobre el risc cardiovascular i la participació a un programa de promoció de la salut en un àmbit hospitalari, utilitzant per a això els recursos propis dels serveis de rehabilitació cardíaca.

El col·lectiu de dones, de 40 a 65 anys, totes elles identificades amb un risc cardiovascular augmentat i en fase de propensió al canvi van ser assignades aleatòriament al consell motivacional setmanal o al grup control. A totes les participants se’ls va oferir la possibilitat de participar en classes (pes/dieta, estrès, exercici i cessament tabàquic) i accés al gimnàs. Es van registrar mesures físiques i de percepció de salut de manera prèvia a l’inici del programa i en finalitzar el mateix, després del programa de 6 mesos, per mesurar els canvis que s’haguessin produït. Es va efectuar control de pes, estrès i activitat física fins a 1 any després de finalitzat el programa.

Benestar dels metges vs. qualitat assistencial

Estudi  que relaciona la prevenció i la promoció de la salut amb la qualitat assistencial. Soc dels que creu que la qualitat assistencial ha de ser un motor per les dues primeres, tant pel que té de conducta imitativa -els pacients tendeixen a adoptar aquelles conductes que veuen efectives en els professionals-  com la millora de resultats en salut i l’evitació d’errades, que es tradueix en un sistema més eficient i que estalvia costos indirectes en forma de proves i tractaments reiterats i repetits, com d’estalvi en demandes i reclamacions.

Dit això, els autors introdueixen el seu estudi afirmant que existeix un àmpli convenciment que el benestar a la feina dels metges pot afectar la qualitat de la seva atenció al pacient. No obstant, encara no hi ha una síntesi completa de l’evidència d’aquesta connexió. Amb aquesta visió, s’han proposat fer una revisió sistemàtica per estudiar l’efecte del benestar en el treball dels metges en la qualitat de l’atenció als seus pacients.

Els autors han realitzat recerques de forma sistemàtica a PubMed, Embase i PsychINFO durant el 2014. Dos autors han revisat de manera independent els estudis. Han considerat adients per introduir a la revisió els estudis empírics que exploren la relació entre el treball i el benestar dels metges  i la qualitat de l’atenció dels pacients. Les dades s’an classificat de forma sistemàtica en funció  del disseny de l’estudi, els participants, els mesuraments i els resultats obtinguts. La qualitat de l’estudi s’ha avaluat utilitzant un intrument d’avaluació de qualitat per l’ensenyament i la investigació mèdica (MERSQI).