Marruecos on bike 2016 (II)

Primera etapa de 63 Km. Midelt-Tagolit. Amb poca estona de descans ens llevem per esmorzar i en no res tots els participants ja estan preparant les bicicletes. La sortida es just darrera de l’hotel (Hotel Taddart), i l’honor de donar la sortida correspon a les autoritats responsables de la federació marroquina de ciclisme. Obviaré comentaris sobre el seu aspecte no fos cas que això suposés un conflicte internacional, però tenien trets de película, entre El Golpe i El expreso de Medianoche….

Tothom es disposa darrera de l’arc de sortida. Es fan fotos i comparteixen el neguit de l’aventura que tenen per davant. Els ciclistes escalfen una mica abans de que els donin la sortida. Es respira un “ambientaso” terrible i, per contra que a les curses populars dels runners, no fan gens d’olor a “reflex”. Això si, com no pot ser d’una altra manera, tothom posa en marxa els seus GPS, afina els Garmins i els Polars, controla els bidons d’aigua i els gels, les barretes i fan la darrera ullada a la mecànica de les bicis.

Tot just abandonar l’hotel circulem uns cents de metros per carretera i en no res ens plantem a una pista que s’endinsa cap a les muntanys i comença l’ascensió al costat del Jbel Ayachi, a la zona de l’Alt Atles. No costa res veure que la cursa tindrà dues velocitats: l’equip de Tomàs Belles es posa al capdavant i pocs equips els poden seguir; a roda els italians, l’equip d’Elx i algun altre corredor…els pros. Per darrera, la resta de participants amb un coratge extraordinari i una forma física envejable. L’etapa els portarà a gairebé 3.000 metres i ningú no està disposat a abandonar.

captura-de-pantalla-2016-10-16-a-les-12-15-33

Amb el 4×4 anem fent parades a punts estratègics del recorregut. Encara no coneixem prou els participants per saber la seves debilitats i en aquesta primera etapa tothom desborda confiança i entusiasme.

Em sorprèn el recorregut ple de criatures i la multitud de tendes de nòmades. En un paisatge pràcticament desèrtic, només ens creuem amb ramats d’ovelles i més ovelles disposades per les zones més inverosimils. Suposo que aquesta deu ser la base de la seva economia, junt amb el turisme, doncs sembla impensable que pugui haver activitat industrial en aquesta zona. Pel que fa al turisme, ens anem creuant amb altres curses (de motos, de cotxes, amb quads) que em donen una sensació de colonialisme turísitic: els nens que ens veuen passar paren la ma esperant que els donem qualsevol cosa, com si aquests vinguts del primer món els poguessim donar tot allò que ells no disposen.

captura-de-pantalla-2016-10-16-a-les-12-17-54

El principal atractiu -tiurístic-  ha estat el ramat de camells que ens ha envaït la cursa, just a la zona d’avituallament. Aquest no són salvatges, no s’han asustat de la presència de persones, bicicletes, motos ni cotxes. No podiem marxar del Marroc ni del desert sense veure camells (dromedaris, per més senyes) i ja han aparegut en aquesta primera etapa.captura-de-pantalla-2016-10-16-a-les-12-20-15

Etapa, que, per cert, no ha tingut més trascendència. Des del punt de vista mèdic una capsulitis traumàtica i una lesió muscular – que tampoc són tant habituals en ciclistes – que m’ha permés conèixer que hi ha un resident de trauma de Mallorca participant a la cursa.

captura-de-pantalla-2016-10-16-a-les-12-20-46

Un cop  a l’arribada ens espera un desplaçament llarg fins a l’hotel de pernocta i el primer contacte amb el tajín, que serà el nostre aliment principal en aquestes primeres etapes. Amb el desplaçament tant llarg s’ha fet tard. Tothom a descansar que l’endemà hi ha 100 Km. per endavant.

 

 

 

Anuncis

Isquis: Grandària de les lesions i return to play

Quantes vegades havíem sentit pels mitjans de comunicació que “el jugador estarà de baixa una setmana perquè té una lesió d’un centímetre” o ”la baixa s’allargarà perquè la lesió és molt gran”. Informats o no  pels propis serveis mèdics els periodistes donaven uns pronòstics, en molts casos encertats, basats en els informes ecogràfics que es feien als lesionats. Ja fa un temps que no se senten aquests pronòstics; per no generar expectatives ni posar-te a sobre al “cuarto poder”, s’ha restringit el contingut de la informació i sembla que hi ha una major reserva en allò que s’informa (benvinguts també al món de la privacitat), però alguna cosa de certa hi hauria en aquells pronòstics si tenim en compte els resultats d’aquest estudi.

Les lesions dels músculs isqui tibials són comuns en els atletes.  Atletisme, futbol americà, futbol australià  i futbol són exemples d’esports en els quals les lesions d’isqui tibials en són del més freqüents. El propòsit d’aquest estudi va ser investigar si existeix una correlació entre el pronòstic de la lesió a la cuixa i les seves característiques i els paràmetres obtinguts en els estudis d’imatge .

Per analitzar-ho van efectuar una revisió de múltiples bases de dades, i finalment es van incloure 11 articles. D’aquest, set van mostrar una correlació entre la grandària de la lesió a la cuixa i l’interval de temps necessari abans de tornar a la pràctica esportiva. Diferents autors han reportat resultats heterogenis sobre els diferents temps necessaris abans de retornar a l’esport en funció de la ubicació de la lesió en grups musculars específics. En la majoria dels casos es va correlacionar la tensió muscular amb la necessitat de més temps de recuperació abans de tornar a competir.

Però, en resum, podem dir que  existeix una correlació entre la grandària de la lesió i la durada de temps abans de tornar a la competició? Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Esports i beneficis en salut

Embed from Getty Images

Avui he trobat aquesta revisió efectuada amb l’objectiu d’avaluar la qualitat i la solidesa dels estudis disponibles sobre els beneficis per a la salut de diferents disciplines esportives específiques.

La seva cerca va produir 2194 registres, dels quals en van seleccionar com a elegibles 69 (47 estudis transversals, 9 estudis de cohorts i 13 estudis d’intervenció). Han pogut efectuar efectuar comparacions entre grups de participació i de no participació en 26 disciplines esportives diferents, que els ha permet determinar l’existència d’una moderada a forta evidència de que tant el running com el futbol milloren la capacitat aeròbica i la funció cardiovascular en repòs, i el futbol redueix l’adipositat.

També en certes condicions han evidenciat que el running beneficia l’activitat metabòlica, l’adipositat i l’equilibri postural i que el futbol millora l’activitat metabòlica, el rendiment muscular, l’equilibri postural i la funció cardíaca.

L’evidència de beneficis per a la salut derivat de la pràctica d’altres disciplines esportives no ha estat concloent o ha estat de forma molt dèbil.

La possibilitat d’evidenciar beneficis per a la salut d’altres disciplines esportives específiques es veu compromesa generalment pels febles dissenys dels estudis i la seva qualitat, de manera que pels autors les futures investigacions en aquest camp han d’abordar els efectes per a la salut de diferents disciplines esportives utilitzant dissenys d’investigació mes rigorosos.

Referència: Oja P, Titze S, Kokko S, Kujala UM, Heinonen A, Kelly P, Koski P, Foster C.Health benefits of different sport disciplines for adults: systematic review of observational and intervention studies with meta-analysis.Br J Sports Med. 2015 Apr;49(7):434-40.

Cribatge amb ECG

Embed from Getty Images

Segons una noticia d’agència, gairebé el 16 per cent dels esportistes sotmesos a exàmens mèdics d’idoneïtat esportiva a Itàlia van presentar resultats anòmals en els seus electrocardiogrames, una dada que podria resultar preocupant.

L’estudi realitzat sobre 23.000 atletes va determinar que més de 3.600 d’ells presenten alguna anomalia que va des de petites alteracions del ritme cardíac (arítmies) fins a la possibilitat de patir una mort sobtada. L’informe pertany a un projecte presentat a la seu del Comitè Olímpic Italià a la Llombardia, durant el congrés “Esport i i Salut: l’excel·lència en la medicina esportiva”.

L’Institut de Medicina de l’Esport de Milà, reconegut entre els millors en la matèria a nivell mundial, va analitzar amb l’ajuda d’altres 16 centres esportius del país les dades sorgides dels estudis d’idoneïtat esportiva d’aquests atletes. Aquests controls van detectar casos d’insuficiència coronària en atletes adults que realitzen esports d’alta competició, però també van obtenir altres dades tranquil·litzadores com ara la constatació de la reducció de la pressió arterial entre els qui practiquen esport de manera regular des de fa anys.

En els esportistes més joves, en canvi, els controls van permetre detectar alteracions  fins llavors no diagnosticades.

Segons el president de la Federació Mèdic-esportiva italiana, “l’avaluació dels certificats d’idoneïtat esportiva representa un pas clau en matèria de prevenció sanitària de la població”. També va indicar que “aquests controls existeixen només a Itàlia i són fonamentals per evitar morts sobtades entre els qui practiquen alguna disciplina”.

No se jo si no estarà prou informat, però aquí fem exactament el mateix i, en contra del criteri que utilitzen els americans, també recomanem la pràctica rutinària de l’ECG als nostres esportistes com element de cribatge de patologia cardíaca.

 

Entrenament i comunicació neuromuscular

Embed from Getty Images

L’entrenament de resistència o l’entrenament de força i resistència no només prepara un atleta per a diferents modalitats esportives, també pot canviar la forma en què el cervell i els músculs es comuniquen entre si.

Un estudi de la Universitat de Kansas mostra que la comunicació entre el cervell i els músculs (quàdriceps) de persones que participen en entrenament de resistència – com ara córrer llargues distàncies -, és diferent que els que van prendre regularment en l’entrenament de força i els que eren sedentaris. Aquestes troballes podrien oferir pistes sobre el tipus d’adaptació dels individus a diferents activitats físiques.

En el seu estudi van mesurar les respostes musculars de cinc persones que corren regularment llargues distàncies, cinc que aixequen regularment pesos i cinc individus sedentaris que regularment no fan cap tipus d’activitat física. L’estudi han estat publicats a la Revista Muscle & Nerve. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

e-saludable

Recursos y Noticias sobre empresas saludables

%d bloggers like this: