Trencar el sedentarisme: Doncs reunim-nos.

Embed from Getty Images
Tot i l’impacte positiu per a la salut que comporta el fet de caminar, els treballadors amb llocs sedentaris, que cada cop són i seran més habituals, tenen poques oportunitats d’augmentar la seva càrrega d’activitat física. En moltes ocasions hem sentit parlar de les reunions actives o de les reunions fetes dempeus com una oportunitat de millora d’aquesta activitat física en l’entorn laboral no tenim clar de quina manera organitzar-les o quines dinàmiques podem utilitzar per fer-les atractives i quotidianes. Doncs a Miami, l’equip d’Hanna Kling, (http://dx.doi.org/10.5888/pcd13.160111) de la Universitat de Miami han avaluat com implementar aquesta proposta i quina ha estat la viabilitat i acceptabilitat de la mateixa.
No cal recordar tots els desastres en matèria de salut que actualment s’associen al sedentarisme i en aquest sentit, qualsevol iniciativa que permeti incrementar l’activitat física en l’àmbit laboral serà benvinguda i segur que beneficiarà un volum important d’individus sobre tot si passen gran part o la totalitat de la seva jornada asseguts a la cadira.
La proposta d’aquest equip ha estat desenvolupar un protocol de reunió caminant pel campus universitari, amb una durada de 25-30 minuts amb un seguit de condicions per a la seva implantació: establir hora i lloc de la trobada i amb una ordre del dia (com hauríem de fer en qualsevol reunió); per fer el passeig confortable, equipar-se amb aigua, ulleres de sol i crema solar (us recordo que són de la Universitat de Miami) i portar calçat còmode; la persona qui convoca la reunió ha d’assignar el rol dels diversos participants (per exemple controlar el temps, elaborar l’acta, controlar el trajecte); seguir la ruta prefixada; caminar al menys 30 minuts i, al finalitzar la reunió, seure per elaborar les conclusions i efectuar aquelles tasques que no es podien fer mentre s’estava caminant.
Als individus que van acceptar participar se’ls preguntava sobre la seva activitat física utilitzant l’IPAQ i se’ls efectuaven mesures objectives utilitzant una acceleròmetre tipus Actigraph, que haurien de portar durant 21 dies. A més, per completar les dades es van realitzar reunions focals amb els diferents grups per debatre tres aspectes concrets: la relació entre aquesta experiència de treball i l’organització de la feina, la pròpia organització d’aquest tipus de reunió i de quina manera es gestionaven les reunions.
En termes quantitatius, i com calia esperar, l’activitat física dels participants es va incrementar de forma significativa pel que fa a l’activitat moderada o vigorosa i es va produir un descens de l’activitat lleugera, tot i que no van resultar prou significatives, excepte si es considera de manera exclusiva el dia que tenia lloc la reunió.
En termes qualitatius, els comentaris dels participants van ser múltiples. Quan se’ls va preguntar pel funcionament habitual de les reunions de treball, les respostes (encara que de Miami, segur que més d’un de nosaltres les firmaria) van ser del tipus: “En alguns casos se’ns afegia gent a la reunió, la reunió s’interrompia i havíem de tornar a reiniciar-la”, “en molts casos es parlava de qüestions personals com vacances, cobertures, programació, les reunions esdevenien força informals” o bé “en molts casos, les reunions s’allargaven”.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

Perdre pes per Internet

Embed from Getty Images

Els programes de pèrdua de pes emmarcats en campanyes de promoció de la salut a les empreses solen provocar disminucions moderades del pes. Amb aquesta premisa, l’objecte de l’estudi que han dut a terme Ross et al. ha estat comprobar la bondat d’un programa conductual via Internet i si aquest era degudament implementat pels treballadors, individus amb sobrepes d’una organització proveïdora de serveis de salut. La intervenció va consistir en l’accés a un programa d’Internet de 12 setmanes de durada amb diferents components de modificació de conducta, i amb objecfte d’induir la pèrdua de pes. La intervenció i les mesures corporals van tenir lloc a l’inici del programa, als tres mesos -coincidint amb la finalització del mateix- i als sis mesos – per efectuar-ne el seguiment-.  

L’adherència al programa va resultar excel.lent (93 % als tres mesos i 89 % els sis mesos ). Els participants van perder una mitjana de 5,8 Kg als tres mesos, i en van recuperar 1,1 quan es va efectuar el control als sis mesos. En general, la pèrdua de pes als sis mesos va estar de 4,7 Kg. Els homes van perdre més pes que les dones (de manera significativa) i aquesta pèrdua també va ser superior en individus amb major nivell d’escolarització. L’adehrència i el seguiment del programa es van asociar significativament amb la pèrdua de pes.

Pels autors, una intervenció de pèrdua de pes canalitzada per Internet pot ser correctament implementada pels treballadors en l’àmbit laboral i es poden aconseguir pèrdues de pes significatives. Per ells, un programa d’aquestes característiques, especialmente el seu baix cost, pot facilitar la seva disseminació de manera senzilla i efectiva. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Caminar per l’oficina…walk&work

Després d’una temporada inactiu, deixo una entrada de La Vanguardia, encara no fa un any (Octubre-2016),  on es recorda la bondat de caminar quan es té un treball sedentari. Embarcat en la continuació d’aquesta proposta.

 

 

Activar-se millora el risc de mortalitat prematura

Aquesta entrada s’havia quedat sense publicar. Segur que ja haurà sortit per algun altra lloc, però aquí va. Tot suma, i moure’s per poc que sigui és millor, molt millor que fer el dropo*

*diccionari.cat
dropo-a : adj i m i f 1 Que defuig el treball. Ets massa dropo: et passaries el dia dormint! 2. Fer el dropo. Estar sense fer res.

Embed from Getty Images
Les dades que avaluen els benefici en termes de mortalitat de la substitució de temps sedentari per la pràctica d’activitat física són escasses. En aquest estudi han explorat de quina manera els canvis en els temps de comportament sedentari, quan es passa a efectuar activitat física de diferents intensitats, es  relacionen amb el risc de mortalitat.
A partir de les dades de l’Enquesta Nacional de Salut i l’examen Nutricional (NHANES) dels anys 2003-2004 i 2005-2006, es va efectuar un seguiment a les dones i homes d’entre 50-85 anys, amb diferents fases de seguiment, seguiment fins a finals de l’any 2011. El temps de sedentarisme i l’activitat física es van avaluar utilitzant un acceleròmetre ActiGraph. Van adaptar models de substitució isotemporal per estimar l’efecte de la substitució d’un tipus de conducta per un altra en funció de l’activitat enregistrada per l’acceleròmetre.

Durant un seguiment mitjà de 6,35 anys, es van produir 697 morts per qualsevol causa. La substitució de 30 minuts de temps sedentari per una quantitat igual d’activitat lleugera es va associar amb una reducció del 14% del risc de mortalitat (raó de risc ajustada en un model multivariable -RR- = 0,86; interval de confiança 95% (IC) = 0,83-0,90).
Embed from Getty Images
La substitució de temps sedentari per una activitat moderada o vigorosa es va relacionar amb la reducció del risc de mortalitat del 50% (RR = 0,50, IC 95% = 0,31 a 0,80). També es va observar un menor risc de mortalitat, 42%, quan l’activitat física lleugera va ser reemplaçada per activitat moderada a vigorosa (HR = 0,58, IC del 95% = 0,36-0,93).
Embed from Getty Images

La conclusió sembla evident: La substitució del temps de sedentarisme per la mateixa quantitat d’activitat física té un efecte protector sobre la mortalitat prematura, i  la substitució de l’activitat física lleugera per una activitat moderada o vigorosa també s’associa amb aquest efecte de protecció envers la mortalitat prematura.

 

SI en voleu saber més, aneu a les fonts:
Schmid D, Ricci C, Baumeister SE, Leitzmann MF.Replacing Sedentary Time with Physical Activity in Relation to Mortality. Med Sci Sports Exerc. 2016 Jul;48(7):1312-9. doi: 10.1249/MSS.0000000000000913.

Satisfacció a la feina: Més enllà de la cistella de fruita i l’activitat física.

M’ha sobtat aquest titular, d’entrada perquè conceptualment puc estar-hi d’acord. Un model de promoció de la salut passa per tenir l’organització endreçada des del punt de vista de prevenció de riscos laborals i això, indefectiblement, inclou els riscos psicosocials. Ja en fa d’anys que algú em va parlar del lideratge saludable i aquest treball és un més dels que venen a corroborar la importància dels aspectes psicosocials i de les relacions de treball pel que fa a la satisfacció al lloc de treball. Efectivament, i més encara als temps que ens movem, la promoció de la salut a la feina, els entorns saludables i la satisfacció dels treballadors van més enllà d’una cistella de fruita o de deixar-los fer estiraments.
Embed from Getty Images
Els treballadors que estan satisfets amb la seva feina són els pilars d’empreses sanes i productives. En aquest estudi els seus autors han investigat quins són els factors associats amb la satisfacció laboral de la població activa en general.
A partir de la cohort de l’estudi danès d’ambient de treball, constituida l’any 2010, els treballadors actualment assalariats (N = 10.427) van respondre a preguntes sobre la feina, l’estil de vida i la salut.

Mitjançant un estudi de regressió logística multinomial ajustat per sexe, edat, grup de treball, tabaquisme, índex de massa corporal, malaltia crònica i  salut en general es va avaluar l’associació entre les condicions de treball i la satisfacció amb aquest (es van utlitzar les categories molt satisfet i satisfet, respectivament, amb insatisfet com a referència).
Embed from Getty Images

A l’apartat de resultats els autors han trobat que els factors psicosocials de treball – el suport social dels superiors, el suport social dels companys i la influència en el treball – han estat les variables més fortament associades amb la satisfacció en el treball.

Per exemple, amb un elevat suport social dels superiors, el risc -o la probabilitat- de trobar-se molt satisfets amb la feina era de 12,35 (amb un interval de confiança -IC- de 8,71-17,51). Quan s’ha avaluat utilitzant com a referència el treball sedentari, la probabilitat d’estar satisfet amb una feina que permet “estar treballant de peu i caminant, sense ser extenuant” ha estat de 1,57 (IC del 95% 1,06-2,33), mentre que el contrari s’ha observat en cinsiderar un “treball pesat i vigorós” amb un valor de 0,34 (IC del 95% 0,18-0,62).
Només dos dels cinc tipus de llocs de treball amb propostes de promoció de la salut (exercici físic i dieta sana) s’han associat amb la satisfacció en el treball. Així, en propostes que ofereixen plans d’exercici físic l’associació de trobar-se molt satisfets amb la feina ha estat de 1,84 (IC del 95% 1,33-2,55).
Amb aquests resultats els autors conclouen que mentre que els factors psicosocials del treball i alguns aspectes de les demandes físiques de la feina són importants per determinar la satisfacció en el lloc de treball, les ofertes de promoció de la salut semblen jugar un paper menor.
Si en voleu saber més:
 Andersen LL, Fishwick D, Robinson E, Wiezer NM, Mockałło Z, Grosjean V. Job satisfaction is more than a fruit basket, health checks and free exercise: Cross-sectional sectional study among 10,000 wage earners.Scand J Public Health. 2017 Apr 1:1403494817698891. doi: 10.1177/1403494817698891.
Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

e-saludable

Recursos y Noticias sobre empresas saludables

%d bloggers like this: