Activitat física en població treballadora

Embed from Getty Images

La inactivitat física segueix sent un problema de salut pública a tot el món i en aquest estudi els autors  han volgut determinar el compliment de les recomanacions efectuades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en matèria d”activitat física (AF) i analitzar l’associació amb diferents factors de risc cardiovascular (FRCV), determinants sociodemogràfics i d’estil de vida en una mostra de treballadors de l’estat espanyol.

Mitjançant un estudi de tipus transversal que es va dur a terme amb una mostra de 2.651 individus (2.428 homes i 133 dones, amb edats compreses entre 40 i 55 anys) obtinguda de l’Estudi de Salut dels Treballadors d’Aragó, aquesta es va dividir en dos grups en funció de si s’acomplien les recomanacions en matèria d’AF durant l’últim any, incloent els aspectes relacionats amb el transport, l’oci i l’activitat física ocupacional.

Les dades corresponents a antropometria, antecedents farmacològics i d’estil de vida, dades clíniques i sociodemogràfiques es van recollir durant els anys 2011-2014. Es van utilitzar mitjana i rang interquartil per descriure les variables quantitatives i la distribució de freqüències per a les variables categòriques. Es van ajustar models de regressió logística binària per estudiar la probabilitat de complir amb les recomanacions d’AF en funció del nombre de FRCV (hipertensió, dislipèmia, diabetis, obesitat i tabaquisme) presents.                 Embed from Getty Images

Un 47,0% dels treballadors acompleixen les recomanacions de l’OMS en materia d’AF. Una menor prevalença en l’ acompliment s’ha trobat entre aquells participants que presenten diferents FRCV (39,7% en hipertensos, 38,7% en dislipèmics i el 32,7% en el cas dels diabètics). De la mostra total de l’estudi, un 51.3% van reportar no realitzar AF o practicar-la amb baixa intensitat, un 20,2% amb intensitat moderada i el 28,5% amb intensitat vigorosa o molt vigorosa. La probabilitat d’acomplir les recomanacions d’AF disminueix significativament amb l’augment del nombre de FRCV: Així, amb 1 FRCV (OR: 0,62; IC 95%: 0,49-0,78), 2 FRCV (OR: 0,49; IC 95%: 0,38-0,62), 3 FRCV ( OR: 0,34; IC 95%: 0,25-0,46), 4 FRCV (OR: 0,19; IC 95%: 0,11-0,32).

Amb aquestes dades, els autors conclouen que l’acompliment de les recomanacions d’AF efectuades per l’OMS en la nostra població segueix sent insuficient i, de manera molt especial, en aquells individus amb major risc cardiovascular.

Referència: Moreno-Franco B, Peñalvo JL, Casasnovas Lenguas JA, Leon-Latre M.Compliance with Physical Activity Recommendations and Associated Factors in a Cohort of Spanish Adult Workers.Rev Esp Salud Publica. 2015 Oct;89(5):447-457.

Cribatge amb ECG

Embed from Getty Images

Segons una noticia d’agència, gairebé el 16 per cent dels esportistes sotmesos a exàmens mèdics d’idoneïtat esportiva a Itàlia van presentar resultats anòmals en els seus electrocardiogrames, una dada que podria resultar preocupant.

L’estudi realitzat sobre 23.000 atletes va determinar que més de 3.600 d’ells presenten alguna anomalia que va des de petites alteracions del ritme cardíac (arítmies) fins a la possibilitat de patir una mort sobtada. L’informe pertany a un projecte presentat a la seu del Comitè Olímpic Italià a la Llombardia, durant el congrés “Esport i i Salut: l’excel·lència en la medicina esportiva”.

L’Institut de Medicina de l’Esport de Milà, reconegut entre els millors en la matèria a nivell mundial, va analitzar amb l’ajuda d’altres 16 centres esportius del país les dades sorgides dels estudis d’idoneïtat esportiva d’aquests atletes. Aquests controls van detectar casos d’insuficiència coronària en atletes adults que realitzen esports d’alta competició, però també van obtenir altres dades tranquil·litzadores com ara la constatació de la reducció de la pressió arterial entre els qui practiquen esport de manera regular des de fa anys.

En els esportistes més joves, en canvi, els controls van permetre detectar alteracions  fins llavors no diagnosticades.

Segons el president de la Federació Mèdic-esportiva italiana, “l’avaluació dels certificats d’idoneïtat esportiva representa un pas clau en matèria de prevenció sanitària de la població”. També va indicar que “aquests controls existeixen només a Itàlia i són fonamentals per evitar morts sobtades entre els qui practiquen alguna disciplina”.

No se jo si no estarà prou informat, però aquí fem exactament el mateix i, en contra del criteri que utilitzen els americans, també recomanem la pràctica rutinària de l’ECG als nostres esportistes com element de cribatge de patologia cardíaca.

 

Promoción de la salud cardiovascular en personal sanitario femenino

Embed from Getty Images

Este es un estudio caliente, acabado de salir del horno. De hecho, sólo tengo el abstract, pero que tiene la particularidad que está hecho en un ámbito hospitalario y es de promoción de la salud. Todavía no se qué profesionales han sido incluidas (médicas, enfermeras, personal auxiliar u otras), pero en las conclusiones los autores ya hablan de la importancia de actuar sobre el colectivo sanitario en materia de promoción, una de las tareas que parece más complicada “a priori”. También dejan entrever los autores la baja participación en los programas, otro del problemas de la promoción: conseguir diseños atractivos que faciliten la adherencia y finalmente se traduzca en mejoras en salud.

El gran problema del estudio es la poca muestra con la que trabaja, y que dificulta obtener resultados significativos. Aumentar el tamaño (si no calcularlo previamente) es necesario en estos casos.

El argumento de los autores es que reducir el riesgo cardiovascular en el colectivo de trabajadoras sanitarias promueve el autocuidado y facilita una cultura promotora de la salud. Con tal fin se examinó el efecto que ejercían las comunicaciones motivacionales individualizadas sobre el riesgo cardiovascular y la participación en el programa de promoción en un ámbito hospitalario, utilizando para ello los recursos propios de los servicios de rehabilitación cardíaca.

El colectivo de mujeres, de 40-65 años, todas ellas identificadas con un riesgo cardiovascular aumentado y en fase de propensión al cambio fueron asignadas aleatoriamente al consejo motivacional semanal o al grupo control. A todas las participantes se les ofreció la posibilidad de participar en clases (peso/dieta, estrés, ejercicio y abandono tabáquico) y acceso al gimnasio. Se registraron medidas físicas y de percepción de salud de manera previa al inicio del programa  y al finalizar el mismo, después del programa de 6 meses, para medir los cambios que se hubieran producido. Se efectuó control de peso, estrés y actividad física hasta 1 año después de finalizado el programa.

Promoció de la salut cardiovascular en personal sanitari femení

Embed from Getty Images

Aquest és un estudi calent, acabat de sortir del forn. De fet, només tinc l’abstract, però té la particularitat que està fet en un àmbit hospitalari i és de promoció de la salut. Encara no se quines professionals han estat incloses (metgesses, infermeres, peronal auxiliar o altres), però a les conclusions els autors ja parlen de la importància d’actuar sobre el col·lectiu sanitari en matèria de promoció, una de les tasques que esdevé més complicada “a priori”. També deixen entreveure els autors la baixa participació en els programes, un altre del problemes de la promoció: aconseguir dissenys atractius que facilitin l’adherència i finalment es tradueixi en millores en salut.

El gran problema de l’estudi és la poca mostra amb la que treballa, i que dificulta obtenir resultats significatius. Augmentar el tamany (si no calcular-lo prèviament) és necessari en aquests casos.

L’argumentari dels autors és que reduir el risc cardiovascular en el col·lectiu de treballadores sanitàries promou l’autocura i facilita una cultura promotora de la salut. Amb aquesta finalitat es va examinar l’efecte que exercien les comunicacions motivacionals individualitzades sobre el risc cardiovascular i la participació a un programa de promoció de la salut en un àmbit hospitalari, utilitzant per a això els recursos propis dels serveis de rehabilitació cardíaca.

El col·lectiu de dones, de 40 a 65 anys, totes elles identificades amb un risc cardiovascular augmentat i en fase de propensió al canvi van ser assignades aleatòriament al consell motivacional setmanal o al grup control. A totes les participants se’ls va oferir la possibilitat de participar en classes (pes/dieta, estrès, exercici i cessament tabàquic) i accés al gimnàs. Es van registrar mesures físiques i de percepció de salut de manera prèvia a l’inici del programa i en finalitzar el mateix, després del programa de 6 mesos, per mesurar els canvis que s’haguessin produït. Es va efectuar control de pes, estrès i activitat física fins a 1 any després de finalitzat el programa.

Come on BAIBA, light my fire

Difussió de l’estudi publicat a Cell Metabolism aquest mes de Gener, sobre la fisiologia de l’àcid B-aminoisobutíric i les possibilitats de modular la síndrome metabòlica. Aquesta ctuaria com una mioquina i la seva concentració plasmàtica s’associa inversament amb els factors de risc cardiovascular. A la mateixa revista, Kammoun i Febbraio li dediquen una referència amb l’atractiu títol de “Come on BAIBA, light my fire”. Cell Metab. 2014;19(1):1-2.

Però no despreciem la columna adjunta ¡¡¡ Cada 2.000 passes que fem, disminuim el nostre risc cardiovascular un 8%. Cert que l’estudi s’ha fet en gent prediabètica i amb major risc, per aquest motiu, que la població general, però és un motiu més per començar a contar, tal com indica l’article de divulgació, amb una eina de registre i autocontrol senzilla i econòmica com un podòmetre. Ull, l’estudi està finançat per una farmaceútica, cal llegir-lo amb lupa.