Obtenir efectes beneficiosos caminant

Embed from Getty Images
Caminar és una de les activitats més comunament recomanades per a les persones sedentàries. Quan es realitza amb la intensitat correcta, pot proporcionar beneficis cardiovasculars, respiratòris, metabòlics, i d’altres, proporcionant un efecte a modus d’entrenament, al mateix temps que redueix el risc de mortalitat per malalties cardiovasculars i altres malalties cròniques.

Per aquest motiu, els investigadors han volgut avaluar si els individus que practicaven caminant habitualment sense supervisió, duien a terme aquesta activitat amb seguretat i amb els paràmetres d’intensitat suficients per proporcionar-los un efecte d’entrenament i per tant, un benefici en forma de millora fisiològica. Tanmateix, com a objectiu secundari es van proposar comparar la freqüència cardíaca d’entrenament i l’estabilitat d’aquesta en el rang ideal d’entrenament tenint en compte el sexe.

Per dur-ho a terme van seleccionar individus que efectuaven excursions a peu dins de la ciutat de Belo Horizonte, a Brasil. L’estudi va incloure a subjectes de 40 a 60 anys d’edat que havien efectuat caminades durant almenys dos mesos abans d’iniciar l’estudi, caminant almenys tres cops a la setmana. Es va demanar a les persones que van acceptar de participar en l’estudi de caminar 15 minuts al seu ritme habitual, mesurant la seva freqüència cardíaca cada 5 minuts mitjançant un monitor de ritme cardíac. La seva freqüència cardíaca mitjana caminant es va comparar amb la freqüència teòrica d’entrenament, basant-se en la fórmula: (220 – edat) i aplicant el 70-80% que donaria lloc a un efecte positiu d’entrenament fisiològic.

Dels 142 individus avaluats, només el 25,4% va arribar a la mitjana de freqüència cardíaca teòrica d’entrenament. Aquest resultat va ser significativament més baix que els dels qui no aconseguien una freqüència cardíaca mitjana d’entrenament caminant (p = 0,002). Els autors també han trobat diferències significatives entre homes i dones que havien aconseguit una freqüència cardíaca adient per a un entrenament (p = 0,0001).

Amb aquests resultats, els autors creuen que els individus que caminen ho fan habitualment fora del rang d’ intensitat de freqüència cardíaca ideal que els podria proporcionar un efecte fisiològic positiu i que, per tant,  probablement no aconsegueixin aquest efecte d’entrenament beneficiós desitjat en l’activitat.

Referència: Silva AA, Lima DA, Vieira GF, Fernandes AA, Pereira DA. Assessment of intensity effort of middle-aged adults practicing regular walking. Braz J Phys Ther. 2015 Dec;19(6):491-7. 
Anuncis

Avaluació pre-competició: Declaració de la EFSMA

Embed from Getty Images

Ahir vaig penjar una entrada sobre l’estudi dels italians i les troballes que havien fet realitzant estudi ECG a tots els esportistes avaluats. El president de la seva federació deia que això era exclusiu seu. Potser s’hauria de passar per la web de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport, entre d’altres.

L’EFSMA (European Federation Sports Medicine Association) va fer una declaració publicada encara no fa tres mesos on recomana que fer en el cas dels reconeixments medics previs a l’inici de l’activitat física o esportiva.

L’objectiu d’aquest tipus de reconeixment ha de ser “protegir la salut dels atletes”, definició que aplica tant a nens com adolescents, esport de lleure o d’alta competició.

L’ECG és un instrument que pot detectar malalties greus i potencialment tractables, com ara cardiomiopaties o malalties dals canals iònics, el que ofereix la possibilitat de prevenir events cardíacs aguts i, fins i tot, morts sobtades. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Cribatge amb ECG

Embed from Getty Images

Segons una noticia d’agència, gairebé el 16 per cent dels esportistes sotmesos a exàmens mèdics d’idoneïtat esportiva a Itàlia van presentar resultats anòmals en els seus electrocardiogrames, una dada que podria resultar preocupant.

L’estudi realitzat sobre 23.000 atletes va determinar que més de 3.600 d’ells presenten alguna anomalia que va des de petites alteracions del ritme cardíac (arítmies) fins a la possibilitat de patir una mort sobtada. L’informe pertany a un projecte presentat a la seu del Comitè Olímpic Italià a la Llombardia, durant el congrés “Esport i i Salut: l’excel·lència en la medicina esportiva”.

L’Institut de Medicina de l’Esport de Milà, reconegut entre els millors en la matèria a nivell mundial, va analitzar amb l’ajuda d’altres 16 centres esportius del país les dades sorgides dels estudis d’idoneïtat esportiva d’aquests atletes. Aquests controls van detectar casos d’insuficiència coronària en atletes adults que realitzen esports d’alta competició, però també van obtenir altres dades tranquil·litzadores com ara la constatació de la reducció de la pressió arterial entre els qui practiquen esport de manera regular des de fa anys.

En els esportistes més joves, en canvi, els controls van permetre detectar alteracions  fins llavors no diagnosticades.

Segons el president de la Federació Mèdic-esportiva italiana, “l’avaluació dels certificats d’idoneïtat esportiva representa un pas clau en matèria de prevenció sanitària de la població”. També va indicar que “aquests controls existeixen només a Itàlia i són fonamentals per evitar morts sobtades entre els qui practiquen alguna disciplina”.

No se jo si no estarà prou informat, però aquí fem exactament el mateix i, en contra del criteri que utilitzen els americans, també recomanem la pràctica rutinària de l’ECG als nostres esportistes com element de cribatge de patologia cardíaca.

 

Extrasistolia ventricular

img046Aquesta és la prova d’esforç d’un jove de 26 a. practicant d’esport d’elevada intensitat 3 dies a la setmana que consulta per sensació de palpitacions que han anat en augment. No tenia antecedents personals ni familiars d’interès i l’exploració física era estrictament normal. L’ECG de base no va mostrar alteracions valorables, amb un Q-Tc al límit de la normalitat i un patró r-r’ a aVr-V1-V2 susceptible d’etiquetar-se com un blocatge incomplet de branca D.

img047

A l’inici de la prova comença a fer extrasístoles ventriculars monomòrfiques que s’incrementen progressivament amb la càrrega de treball i arribant a més del 3% dels batecs amb una càrrega de 6 MET. Tot i la bona tolerància de l’individu, decideixo aturar la prova per completar estudi cardiològic.

I amb l’objectiu d’esbrinar que diu la literatura i fer un repàs sobre l’augment de les extrasístoles durant una prova d’esforç,  tot el que he pogut trobar són un parell de publicacions en les quals s’indica que cal descartar una cardiopatia estructural i que, en atletes sans, sense evidenciar cap cardiopatia, les extrasístoles no han de contraindicar la pràctica esportiva.  Si voleu mirar el resum dels estudis, seguiu llegint.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Prova d’esforç

Al Facebook de Meisa han penjat la primera prova d’esforç que vagi fer amb ells. Doncs bé, jo també els dedico una entrada aprofitant el seu reportatge.

Captura

https://www.facebook.com/pages/Centre-Mèdic-Meisa/268710176522923

 

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

e-saludable

Recursos y Noticias sobre empresas saludables

%d bloggers like this: