Lesions en corredors: ull amb augmentar les distàncies

Embed from Getty Images

Les lesions associades al running són molt freqüents, sobre tot en individus que inicien aquesta activitat. Està molt acceptat el fet de que augments sobtats en les distàncies recorregudes s’associen clarament a lesions en corredors.  Des del punt de vista preventiu és important conèixer quines són les causes que les determinen i per aquest motiu un grup d’investigadors danesos va dissenyar un estudi prospectiu d’un any de durada per avaluar una hipotètica associació entre els canvis en les distàncies d’entrenament i diferents tipus de lesions associades amb aquesta activitat. 

Els autors van treballar sobre 874 corredors sans que iniciaven un règim d’entrenament auto-estructurat utilitzant a tal efecte un pulsòmetre amb GPS. Durant el període que va durar l’estudi, i al finalitzar cada sessió d’entrenament, els participants es classificaven en diferents grups en funció de la progressió de la distància setmanal que havien recorregut: menys d’un 10% o una disminució respecte a la setmana prèvia, una progressió entre un 10-30% a la de la setmana prèvia o un augment de distància superior al 30%. El resultat principal que cercaven els investigadors era l’aparició d’una lesió associada a la pràctica del running.

Durant el període d’observació, 202 corredors van patir lesions associades amb aquesta disciplina. utilitzant mètodes d’ajustament estadístic, no es van acreditar diferències significatives en les taxes lesionals dels tres grups considerats. Si que van trobar una taxa augmentada de lesions associades amb la distància correguda (dolor femoropatelar, síndrome de la cinta iliotibial, síndrome d’estrés tibial, tendinitis de gluti medi, bursitis trocantèria, síndrome de la fascia lata o tendinitis rotuliana) en aquells individus que havien efectuat un augment superior al 30% en la distància recorreguda, quan es comparaven amb aquells que no havien progressat més enllà del 10%, amb un risc de patir-les 1,6 superior a la del grup de referència.

Pels autors, aquells corredors novells que en un període breu, de dues setmanes aproximadament, que augment les seves càrregues d’entrenament amb distàncies superiors al 30% són més vulnerables a patir lesions esportives relacionades amb la distància (lesions per sobrecàrrega) respecte d’aquells que no incrementen aquestes més d’un 10%.

Amb aquests resultats, tot i manifestar que consideren oportú realitzar més estudis i de més qualitat creuen que és aconsellable que els corredors que s’inicien en la pràctica del running no haurien d’augmentar les càrregues -en termes de distància- més enllà d’un 30% en períodes de dues setmanes.

Només recordem que l’entrenament s’aconsegueix gràcies a una correcta planificació del descans i que les progressions en les càrregues d’entrenament cal efectuar-les de manera pausada i progressiva. Potser en aquest sentit l’estudi referma el que ja sabem de la pràctica i les observacions reiterades, però està bé incidir en el tema i fer-ho especialment en aquells que s’inicien en la pràctica del running, sobre tot en el boom d’aquesta pràctica esportiva.

Des d’un punt de vista més formal, l’estudi està agafat amb pinces, doncs no existeix una veritable significació estadística si volem ser puristes del ,05. L’estudi mostra una major tendència a les lesions, però no pot afirmar rotundament que aquestes apareixen de forma significativa en el col·lectiu que efectúa major progressió de càrrega.

Referència: Nielsen RØ, Parner ET, Nohr EA, Sørensen H, Lind M, Rasmussen S. Excessive progression in weekly running distance and risk of running-related injuries: an association which varies according to type of injury. J Orthop Sports Phys Ther. 2014 Oct;44(10):739-47. doi: 10.2519/jospt.2014.5164. Epub 2014 Aug 25.