Isquis: Grandària de les lesions i return to play

Quantes vegades havíem sentit pels mitjans de comunicació que “el jugador estarà de baixa una setmana perquè té una lesió d’un centímetre” o ”la baixa s’allargarà perquè la lesió és molt gran”. Informats o no  pels propis serveis mèdics els periodistes donaven uns pronòstics, en molts casos encertats, basats en els informes ecogràfics que es feien als lesionats. Ja fa un temps que no se senten aquests pronòstics; per no generar expectatives ni posar-te a sobre al “cuarto poder”, s’ha restringit el contingut de la informació i sembla que hi ha una major reserva en allò que s’informa (benvinguts també al món de la privacitat), però alguna cosa de certa hi hauria en aquells pronòstics si tenim en compte els resultats d’aquest estudi.

Les lesions dels músculs isqui tibials són comuns en els atletes.  Atletisme, futbol americà, futbol australià  i futbol són exemples d’esports en els quals les lesions d’isqui tibials en són del més freqüents. El propòsit d’aquest estudi va ser investigar si existeix una correlació entre el pronòstic de la lesió a la cuixa i les seves característiques i els paràmetres obtinguts en els estudis d’imatge .

Per analitzar-ho van efectuar una revisió de múltiples bases de dades, i finalment es van incloure 11 articles. D’aquest, set van mostrar una correlació entre la grandària de la lesió a la cuixa i l’interval de temps necessari abans de tornar a la pràctica esportiva. Diferents autors han reportat resultats heterogenis sobre els diferents temps necessaris abans de retornar a l’esport en funció de la ubicació de la lesió en grups musculars específics. En la majoria dels casos es va correlacionar la tensió muscular amb la necessitat de més temps de recuperació abans de tornar a competir.

Però, en resum, podem dir que  existeix una correlació entre la grandària de la lesió i la durada de temps abans de tornar a la competició?

Sedentarisme i mortalitat: relació causal?

Embed from Getty Images

El comportament sedentari (definit com el temps que passem asseguts, amb una baixa despesa d’energia) està associat amb efectes perjudicials per a la salut, inclosa la mortalitat global per tot tipus de causes, però encara no s’ha establert  si aquesta associació pot ser considerada causal.

Amb l’anàlisi d’estudis primaris i revisions sistemàtiques, i basant-se  en els criteris de causalitat de Bradford Hill s’ha volgut comprovar si la probabilitat de que la conducta sedentària determinada a mútliples estudis epidemiològics tingui una relació causal amb la mortalitat prematura per de qualsevol origen.

La cerca efectuada en aquest sentit, basant-se en els criteris de comportament sedentari i mortalitat global, va obtenir un total de 386 registres que, d’acord amb els criteris de selecció previstos es van reduir a 8 estudis de revisió (que implicaven 17 estudis epidemiològics primaris). Les mesures d’exposició van incloure la pròpia manifestació del temps amb conducta sedentària, el temps que s’estava veient televisió i el temps que es passava davant la pantalla d’ordinador.  Els estudis tenien en compte la comparació d’un grup de referència de baixa conducta sedentària amb altres categories en que el comportament sedentari era progressivament major.  Es van fer servir quatre dels criteris de Bradford-Hill: la força de l’associació, la consistència, la temporalitat i la dosi-resposta. L’evidència que suportava la causalitat en cada revisió sistemàtica i els diferents estudis primaris es va classificar atenent a un codi semafòric en el qual s’atorgava el color verd quan es considerava que existien suficients proves que avalaven la causalitat, groc quan aquestes no eren concloents i el vermell quan no hi havia cap evidència de causalitat o bé el resultat de l’estudi no mostrava cap tipus d’efecte.

Segons això, de les vuit revisions sistemàtiques incloses al seu anàlisi, set es van considerar de color verd pel que fa a la consistència de l’evidència, sis respecte a la temporalitat i en   quatre casos respecte a la  força de l’associació. No es va trobar suficient evidència pel que fa a la relació dosi-resposta, classificada amb vermell en cinc ocasions. Cinc dels estudis de revisió van obtenir globalment una qualificació de color verd i dotze (67%) dels estudis primaris també van ser qualificats d’aqueta manera, amb una evidència robusta pel que respecte a la força de l’associació i la temporalitat.

Amb aquests resultat, els autors arriben a la conclusió que hi ha una evidència raonable per considerar una relació causal entre el comportament sedentari i la mortalitat per qualsevol tipus de causa, basant-se en els criteris epidemiològics de força de l’associació, consistència de l’efecte i temporalitat.

Embed from Getty Images

Si voleu saber-ne més: Biddle SJ, Bennie JA, Bauman AE, Chau JY, Dunstan D, Owen N, Stamatakis E, van Uffelen JG. Too much sitting and all-cause mortality: is there a causal link?. BMC Public Health. 2016 Jul 26;16(1):635. doi: 10.1186/s12889-016-3307-3.