Tendinitis aquíl·lia

aquilesEl tendó d’Aquil·les és un tendó llarg situat en la part posterior de la cama i el turmell. Connecta els grans músculs del panxell (gastrocnemio i soli) amb l’os del taló (calcani) i proporciona la potència en l’impuls de les fases del cicle de la marxa (caminar i córrer).

La tendinitis aquíl·lia és sovint referida com a tendinopatía d’Aquil·les, ja que no es considera que es tracti d’una lesió inflamatoria; la principal troballa en diferents estudis sol ser un teixit degeneratiu amb una pèrdua de l’estructura fibrilar normal del tendó.

 

La tendinitis aquíl·lia pot ser aguda, és a dir, que s’ìnicia i implanta en un període de pocs dies, en molts casos després d’un augment en les càrregues d’entrenament, o crònica que s’instaura durant un període de temps més llarg. A més d’aquest aspecte temporal, el procés es caracteritza per localitzar-se en el punt d’unió amb el taló o bé en la porció mitjana del tendó (de manera característica uns 4 cm. per sobre del taló). La curació de la tendinosi aquil·lia és sovint lenta, a causa de la pobre vascularització de la zona afectada.

Clínica. Simptomatologia

La lesió aguda del tendó aquil·li es caracteritza per un inici gradual de dolor en la part posterior del turmell, just per sobre de l’os del taló (calcani), que s’instaura ràpidament en 24-48 h. El dolor en el tendó d’Aquil·les es relaciona amb l’inici de l’exercici i s’esvaeix a mesura que es progressa en la seva pràctica. El dolor s’alleuja amb el repos esportiu i és habitual la sensibilitat local a la palpació.

Es important l’abordage precoç d’aquesta patologia, amb una correcte rehabilitació del tendó lesionat. Si no s’efectuen les mesures preventives oportunes la lesió té tendència a cronificar-se i llavors es dificulta molt el tractament.
tendinitis-aquilea

Tendinitis aquil·lia crònica

La tendinitis crònica de l’Aquil·les pot ser un procés desenvolupat a partir  d’una tendinitis aguda si no es tractada adequadament o no s’efectua suficient repos funcional. La tendinitis crònica de l’Aquil·les és una condició difícil de tractar, sobretot en els esportistes adults que la pateixen de manera reiterada. L’aparició del dolor és gradual i es pot trigar setmanes, o fins i tot mesos per arribar a instaurar-se de manera permanent.

Algunes de les característiques d’aquest quadre crònic són:

  • Dolor amb la pràctica d’exercici, pràcticament constant en exercitar-lo.
  • Dolor local en el tendó en caminar sobretot quan es fa costa amunt o pujant escales.
  • Dolor i rigidesa a la zona del tendó d’Aquil·les, especialment al matí o després d’un descans.
  • Presència de nòduls o tumefacció en el tendó d’Aquil·les, particularment a 2-4 cm per sobre del taló.
  • Sensibilitat local a la palpació.
  • Procés inflamatori local, amb eritema i envermelliment en la pell.
  • Crepitació local en pressionar el tendó i efectuar moviments del turmell.

Causes de la tendinitis Aquil·lia

La tendinitis Aquil·lia és una lesió per sobrecàrrega. Amb molta freqüència la causa principal de les lesions és el seu ús excessiu; no obstant això, altres factors poden contribuir a desenvolupar aquesta lesió:

  • Augment de la càrrega d’activitat (ja sigui en forma de distància, velocitat o desnivell).
  • Menor temps de recuperació entre les sessions d’activitat.
  • Canvis de calçat o de la superfície d’entrenament.
  • Feblesa dels músculs del panxell de la cama.
  • Disminució del rang de mobilitat articular del turmell, en general causats ​​per contractures o escurçaments del triceps sural.
  • Córrer en sentit ascendent; en aquests casos el tendó aquil·li ha d’estirar més del normal en cada gambada i això implica una fatiga superior a l’habitual.
  • Hiperpronació dels peus que fa que el tendó provoqui major tensió en el tendó d’Aquil·les. A mesura que el peu prona la cama també gira cap a dintre provocant forces de torsió sobre el tendó.
  • Ús continuat de calçat amb taló alt que provoca escurçament del tendó i els músculs del panxell. Quan l’exercici es fa amb calçat excessivament pla, el tendó s’estira més enllà del seu rang normal, la qual cosa també suposa una tensió “anormal” en aquest.

Tractament de la tendinitis aquil·lia

Com en la majoria de patologies inflamatories, el tractament inicial serà el repós funcional i la crioteràpia local. Temporalment podrà utilitzar-se una ortesi de descàrrega talar per disminuir la tensió del tendó aquil·li.

El tractament definitiu consistirá en el correcte diagnòstic i abordatge de la causa que ha originat la lesió. Durant el tractament caldrà modificar o restringir la pràctica esportiva i adoptar determinades conductes com ara un bon escalfament previ a la pràctica d’exercici i la pràctica de tractament fissioteràpic, preferentment supervisat.

Altres mesures poden incloure una revisió del calçat habitual, recomanant el més adequat a la seva fisiologia i, si s’escau, l’ús de plantilles per corregir defectes d’alineació del retropeu.

En alguns casos es podría optar per la infiltració local, tot i que no es recomana la injecció directa sobre el tendó lesionat, ja que pot augmentar el risc de ruptura.

En cas de fracàs del tractament conservador es podrà recórrer a la cirurgia.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

e-saludable

Recursos y Noticias sobre empresas saludables

%d bloggers like this: